D’acord amb el balanç presentat per l’entitat, els casos vinculats a la cocaïna han experimentat una escalada dràstica: s’ha passat dels 5 casos registrats en tot l’any 2024 i els 15 del 2025, a un total de 32 casos comptabilitzats només durant els primers sis mesos del 2026. Això significa que en només mig any s’ha duplicat amb escreix (+113,3%) la xifra de tot l’exercici anterior. Del conjunt d’aquestes consultes, en 7 ocasions la cocaïna figurava com la substància addictiva principal de l’usuari, mentre que en els 25 casos restants apareixia associada a problemes de poliadicció, un fet que evidencia una major perillositat i la necessitat urgent de reforçar els mecanismes de detecció precoç i prevenció comunitària.
Paral·lelament, les estadístiques semestrals posen de manifest una marcada bretxa de gènere en la cerca de suport social. El 57% de les persones que inicien un procés de recuperació en primera persona són dones, un percentatge inusualment elevat en un àmbit històricament masculinitzat. Aquesta presència femenina és encara més aclaparadora en les consultes de caràcter familiar, on les dones representen el 89,8% de les sol·licituds d’ajuda. Des de Projecte Vida subratllen que aquesta realitat demostra que la responsabilitat de tenir cura i acompanyar l’entorn afectat per una addicció continua recaient de manera desproporcionada en mares, parelles i germanes, motiu pel qual reclamen la integració immediata de la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’atenció de l'entorn sociosanitari.
“En les dones és molt més profund perquè trenquen el rol de gènere tradicional de cuidadores i de dones de casas. Moltes tenen una por real que els treguin els fills si demanen ajuda. A més, si han d’anar a un centre terapèutic, moltes no saben on deixar els nens perquè no hi ha recursos residencials ni de suport pensats específicament per a elles”
MÉS PURESA, PREUS ESTABLES I NORMALITZACIÓ
En unes declaracions a l’Altaveu, la secretària executiva de Projecte Vida, Eva Tenorio, ha aprofundit en les causes d’aquest preocupant increment de la cocaïna, assenyalant que Andorra replica una problemàtica que ja s’està vivint amb força als països veïns, especialment a Espanya.
Tenorio es remet a diversos documents d’organismes internacionals, com l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) i l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies, per desgranar els factors clau del fenomen. Per una banda, l’augment de la producció global ha anat acompanyat d’una major disponibilitat de la substància als carrers, una estabilitat del preu durant molts anys, i un increment notable de la puresa. “Com més pura és una droga, més addicció crea”, alerta la secretària executiva. A això, s’hi suma una “normalització progressiva del consum”, de manera molt rellevant entre els adults joves.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també posa el focus en el context psicosocial, alerta d’un “malestar emocional sostingut” en la població. Situacions com l’ansietat, la precarietat laboral o les dificultats per conciliar actuen com a detonants que afavoreixen l’ús d’aquest tipus de susbtàncies per a la regulació emocional.
D’altra banda, i en contraposició amb l’any passat, l’entitat ha detectat que les consultes per addiccions relacionades amb les criptomonedes i les inversions han frenat, registrant-se només 3 casos aquest semestre. Així mateix, Tenorio ha volgut confirmar que a Projecte Vida no els ha arribat cap cas relacionat amb la “cocaïna rosa”.
L’ESTIGMA PROFUND QUE ENCARA PATEIXEN LES DONES
L’augment de les dones que fan el pas de demanar ajuda en primera persona és un fet valorat com a “molt positiu” per la fundació, tot i que posa en relleu la doble penalització social que pateixen. “Hi ha molt estigma en els trastorns addictius perquè molta gent encara creu que és una falta de voluntat o que són persones hedonistes, en lloc de veure-ho com un trastorn mental”, explica Tenorio.
Aquest prejudici s’agreuja en el cas de les dones: “En les dones és molt més profund perquè trenquen el rol de gènere tradicional de cuidadores i de dones de casas. Moltes tenen una por real que els treguin els fills si demanen ajuda. A més, si han d’anar a un centre terapèutic, moltes no saben on deixar els nens perquè no hi ha recursos residencials ni de suport pensats específicament per a elles”.
L’activitat de Projecte Vida no és homogènia: els mesos posteriors a períodes de vacances i festivitats són els més complicats
FALTA DE DADES AL PAÍS I LA PRECARIETAT DE RECURSOS
Segons Tenorio, les dades del balanç s’han de prendre amb molta cautela a causa de la forta estacionalitat de les addiccions. L’activitat de Projecte Vida no és homogènia: els mesos posteriors a períodes de vacances i festivitats són els més complicats. Durant el gener i el febrer (després de Nadal) i al setembre (després de l’estiu), les consultes es disparen perquè és quan la gent i l’entorn prenen consciència del problema de consum i es plantegen propòsits de canvi. Pel contrari, a l’estiu (juliol i agost) i al desembre, les demandes baixen de forma notable. El mes de maig d’aquest any va ser paradigmàtic, registrant-se un col·lapse a l’entitat amb un increment de primeres visites respecte al maig anterior, passant de 5 a 30 consultes.
Per fer front a aquest volum de feina, Projecte Vida ha hagut d’implementar mesures de reforç com la creació, el passat març, d’un segon grup d’ajuda mútua exclusiu per a dones. Tot i això, la situació en què es desenvolupa l’activitat frega el límit. L’entitat compta amb una gran precarietat de recursos: “Fins fa un mes era jo sola treballant a l’associació, i ara mateix només som dues persones”, revela Tenorio, destacant que el finançament a través de subvencions i ajudes és una font inestable que els impedeix planificar a llarg termini. Per aquest motiu, l’associació té previst engegar properament una campanya de captació de socis de la qual actualment manquen.
Finalment, la secretària executiva ha advertit sobre la manca d’eines d’anàlisi a Andorra, ja que el país no disposa d’un Observatori de Drogodependències que permeti tenir un històric de les tendències de consum. Les úniques dades anuals centralitzades són les de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), però només reflecteixen la quantitat de persones que ja estan rebent tractament mèdic. Per tot plegat, conclou Tenorio, resulta impossible determinar amb exactitud si aquest increment del 43,8% en les consultes respon a un augment real del consum de substàncies al país o si, per contra, és el reflex positiu d’una ciutadania que està perdent la por a trencar l’estigma i demanar ajuda.