Els adolescents enganxats a les xarxes socials tenen fins a tres vegades més risc de suïcidi

Dels menors que fan un ús problemàtic de les xarxes socials, un 38,2% manifesta patir ansietat; un 26,4% somatització; un 39,1% depressió, i un 21,4% alt risc de suïcidi

presentació de l'estudi Unicef. A.M.

“Els nois i noies que estan enganxats a les xarxes socials, els problemes de malestar emocional i el risc de suïcidi es multiplica per tres o quatre”. Aquesta és una de les dades que es desprenen del nou estudi d’infància, adolescència i benestar digital d’Unicef, que en aquesta ocasió ja no s’ha mirat únicament com es relacionen els menors en l’entorn digital, sinó també quines poden ser les conseqüències. Un 17,1% manifesta no estar satisfet amb la seva vida i un 15,3% declara patir malestar emocional i un 7,4% presenta risc de suïcidi.

Entrant en detall, dels menors que fan un ús problemàtic de les xarxes socials, un 38,2% manifesta patir ansietat; un 26,4% somatització; un 39,1% depressió, i un 21,4% alt risc de suïcidi. També es nota una relació entre les persones que pateixen ciberassetjament i els problemes de salut mental. Entre les persones que tenen un risc de suïcidi elevat, un 24% han sigut víctimes de ciberassetjament; un 8,9% han sigut tant cibervíctimes com agressors; un 8,6% agressors i un 6,5% no s’han vist involucrats.

En el cas de la depressió un 46,8% han estat cibervictimes, un 28,6% víctimes i agressors, un 17,2% ciberagressors, i un 11,5% no s’han vist involucrats. Pel que fa a l’ansietat els percentatges són 43,2%, 39,7%, 17,2% i 11,5%, respectivament.  Tot i que més del 90% dels adolescents del país fa un ús saludable de la tecnologia, les dades alerten de l’existència d’un problema de salut pública que podria afectar aproximadament entre 600 i 700 menors.

Pel que fa a l’assetjament escolar i el ciberassetjament, la prevalença de victimització escolar ha passat del 28,2% al 23,6%, mentre que la cibervictimització s’ha reduït del 14,5% al 7%.

DESCONNEXIÓ DIGITAL

Malgrat l’ús generalitzat dels dispositius, els adolescents també expressen la necessitat d’establir moments de desconnexió. El 52,8% considera important que sigui un mateix qui decideixi quan pot ser contactat i no el telèfon mòbil. A més, el 41,6% reconeix que hi ha determinades situacions en què no vol utilitzar-lo i el 36,9% afirma que l’apaga o el guarda quan no vol rebre comunicacions.

D’altra banda, el 35,3% intenta que el mòbil no tingui un paper massa important en la seva vida i el 35,1% identifica moments del dia en què prefereix no usar-lo.