Durant la concentració, Acció Feminista ha reivindicat que “avortar és un dret, no un delicte” i ha situat la mobilització en un context global marcat per l’avenç de discursos reaccionaris que qüestionen drets que fins ara es donaven per consolidats. En el cas d’Andorra, però, el col·lectiu ha remarcat que “l’avortament continua penalitzat”. En aquest sentit, l’associació també ha mostrat la seva desconfiança envers els compromisos de l’executiu. Blanch ha recordat que, segons defensa el col·lectiu, s’hauria pogut aprofitar la modificació del Codi Penal per retirar-ne l’article 117. “Tenien l’oportunitat de poder retirar del Codi Penal l’article 117 i no ho han fet. No ens creiem les paraules del Govern. De moment, són promeses buides”, ha afirmat Blanch.
La reivindicació, però, no es limita a despenalitzar l’avortament: “Despenalitzar és el mínim. Garantir el dret és l’objectiu”, han defensat. Blanch ha insistit que cal anar més enllà, i que a part de la despenalització, “és necessària una legalització i que es pugui portar a terme aquí al país”. El col·lectiu considera que aquesta situació també genera desigualtats segons els recursos de cada dona. “Avui, avortar depèn de qui pot agafar un cotxe, comprar un bitllet, pagar una intervenció, faltar a la feina o trobar algú que l’acompanyi. I hi ha qui no pot fer-ho”, han assenyalat.
Per això des d’Acció Feminista exigeixen que l’avortament deixi de ser considerat un delicte, però també que es pugui practicar a Andorra amb garanties sanitàries i cobertura del sistema públic, amb una atenció integral de la salut sexual i reproductiva, i també amb informació, prevenció, acompanyament i atenció sanitària.
El discurs ha acabat posant el focus en les dones que ja han hagut de marxar del país per avortar i en les que, segons el col·lectiu, encara ho hauran de fer si la situació no canvia. “Avui som aquí per les dones que han hagut de marxar d’Andorra per avortar. Per les que ho estan fent avui. Per les que ho hauran de fer demà si res no canvia”, han expressat. I han advertit: “Mentre avortar sigui un delicte a Andorra, continuarem al carrer”. El col·lectiu espera que la concentració d’aquest dilluns serveixi per incrementar la pressió sobre les institucions i perquè “per part del Govern o dels grups parlamentaris, algú doni la cara”.
Entre els assistents hi havia representants del PS com Pere Baró, Gerard Alís i Laia Moliné; el dirigent de l’USdA Joan Torra; la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarès; la cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada; la presidenta del grup parlamentari de Concòrdia, Núria Segués; Mireia Maestre, de l’Associació de Dones d’Andorra, i membres d’altres entitats socials.
“Venim aquí a donar suport a aquesta petició de despenalització de l’avortament i legalització”, ha explicat Gerard Alís. El candidat del PS a les properes eleccions generals ha criticat que la reforma del Codi Penal d’aquest 2026 no hagi permès avançar en aquesta qüestió. Segons ha explicat, el PS hi havia presentat esmenes per modificar l’article 117 i legalitzar l’avortament en els supòsits bàsics, tot i que considera que aquesta proposta es quedava curta respecte de l’objectiu final de la formació.
“Fa dos mesos, tot just, hem perdut la gran ocasió de fer això, amb motiu de la modificació del Codi Penal”, ha lamentat. Alís ha atribuït que les esmenes no prosperessin al fet que, segons el seu parer, “no hi va haver voluntat política d’avançar en aquesta matèria”.
Per això, considera que la qüestió quedarà pendent aquesta legislatura. “Lamentablement, hem de concloure que aquesta legislatura això quedarà al calaix una altra vegada”, ha afirmat. De cara al pròxim mandat, ha expressat la voluntat del PS de reprendre-la: “Esperem que la pròxima legislatura, amb un nou canvi, puguem avançar en aquests drets i puguem aconseguir, almenys, la despenalització de l’avortament”.
DE LA QÜESTIÓ JURÍDICA A LA SALUT DE LES DONES
Posteriorment, l’Institut Andorrà de les Dones ha organitzat la ponència ‘Avortar: més enllà del debat jurídic’, a càrrec d’Helena Casadevall, investigadora i divulgadora. La sessió ha abordat l’evidència científica sobre l’avortament, la salut i el benestar de les dones, així com les seves experiències, des de la perspectiva de la ginagnotologia, el camp d’estudi que analitza com es produeix i es legitima la ignorància. Des de l’Institut han explicat que la voluntat era aprofitar la jornada per abordar l’avortament des d’una perspectiva diferent de la jurídica i posar el focus en la salut de les dones. La ponència ha tractat, entre altres qüestions, alguns mites i expressions relacionats amb l’avortament i dades vinculades amb les experiències de les dones.
“Volíem aprofitar el dia d’avui precisament per parlar d’aquesta qüestió”, han explicat des de l’Institut. La intenció era “anar una mica més enllà del social i anar en què és purament de medicina, d’investigació”, en un moment en què el debat sobre la despenalització continua obert al país. Des de l’organisme també han remarcat que, més enllà del debat jurídic, cal abordar què implica garantir efectivament aquest dret per a les dones. “Cada cop se’n parla més i, per tant, pensem que també s’ha d’explicar la situació real de les dones davant d’una situació de l’aplicació d’aquest dret, de la seva pròpia decisió davant de voler fer una interrupció voluntària de l’embaràs”, ha assenyalat la secretària general de l'IAD, Judith Pallarés.
A partir d’aquí, Casadevall ha presentat el concepte de “ginagnotologia”, que ella mateixa està formulant i que defineix com “un camp d’estudi que investiga com s’organitza, com es produeix i com es legitima la ignorància científica sobre la salut de les dones dins el sistema biomèdic”. La seva recerca parteix de la idea que “no és només que hi hagi desconeixement, sinó que es legitima, com s’estan legitimant tots aquests buits de coneixement”, ha assenyalat. Casadevall també ha parlat de la salut mental i l’avortament. Segons ha explicat, hi ha estudis que mostren que el que pot empitjorar la salut mental és que es negui un avortament que la dona vol, i no l’avortament en si mateix, tot ressaltant que no es poden agafar experiències individuals i generalitzar-les a totes les dones.
La investigadora ha defensat que hi ha estudis que mostren que el que pot empitjorar la salut mental és que es negui un avortament que la dona vol, i no l’avortament en si mateix
La investigadora també ha posat exemples d’estudis antics que relacionaven l’avortament amb el càncer de mama, una relació que es va acabar descartant, com també ho van fer els estudis sobre que avortar podia comportar problemes cardiovasculars. Casadevall ha assegurat que el problema és amb el pas dels anys aquestes idees es mantenen. “Què passa amb tots aquests buits de coneixement o amb aquesta ignorància fabricada?”, s’ha preguntat.
En aquest punt, ha plantejat qui decideix què s’investiga, quins problemes són prioritaris i on es destinen els recursos. “Qui decideix què s’investiga i què no? Qui decideix on es posen els recursos i on no? Qui decideix quins problemes són més importants que els altres?”, ha preguntat. De fet, durant la conferència ha parlat sobre un estudi sobre la salut de les dones, que es va acabar fent molt conegut. El motiu? Perquè els paràmetres que havien utilitzat i qui l’havia realitzat eren homes.