L’expert ha explicat que Andorra disposa d’una gradació de la simptomatologia de grau de depressió (lleu, moderada o greu), i “si sumem la moderada i la greu, estem sobre un 16% a Andorra de nois i noies d’aquestes edats que plantegen un quadre simptomàtic de depressió”. Unes xifres que “són rellevants”, i que porten a preguntar-se certes coses com, “com és possible que en societats del primer món que en teoria ho tenim tot, tenim bones escoles, bones activitats d’esbarjo, molts tenen famílies estructurades i moles oportunitats, puguin emmalaltir de depressió?”. Doncs, no hi ha una resposta concreta, hi ha diferents factors. 

Els canvis en els hàbits de son i alimentació, la desmotivació per anar a l’escola o fer activitats extraescolars i una irritabilitat, són alguns dels indicadors

El director clínic ha remarcat que el més importat és “detectar els senyals d’alerta i entendre els factors que poden desencadenar una depressió durant l’adolescència”. Entre aquests factors, ha destacat el ‘pantallisme’, tant per l’ús excessiu dels dispositius com per l’exposició a continguts inadequats i les comparacions constants amb altres persones. Tot i que hi ha qui troba en les xarxes i en les pantalles en una via d’escapament d’una depressió, també és en moltes ocasions un dels elements que acaben impulsant cap a un trastorn depressiu: “Potser connecten missatges de youtubers o connecten pàgines que no són precisament les més adequades o bé perquè acaben trobant imatges gairebé que sembla que brillin a la perfecció. Poden pensar que “tothom és més guapo o més guapa que jo”, o “tothom juga més bé futbol o més bé l’esport, però no jo”. És a dir, es comparen constantment”. 

Royo ha advertit que els símptomes de la depressió en infants i adolescents no sempre es manifesten de la mateixa manera que en els adults. Els canvis en els hàbits de son i alimentació, la desmotivació per anar a l’escola o fer activitats extraescolars i una irritabilitat més acusada són alguns dels indicadors que poden alertar les famílies que alguna cosa no va bé. I precisament d’això és del que ha tractat el taller d’aquest tarda: mostrar als pares i als docents com es pot enfocar aquesta conversa i com s’ha d’actuar si detecten que els seus fills no estan passant  per un bon moment. 

L’expert ha repartit els assistents en tres grups i els ha fet unes preguntes al voltant de la conversa: “En quin moment és bo tenir aquesta conversa? I en quin lloc?; Com la comencem?; Com la continuem?; Quines frases s’haurien d’evitar?”. En aquest sentit, ha defensat que, davant d’aquests senyals, és important trobar el moment i la manera adequats per parlar amb els fills, sense minimitzar el seu malestar ni fer-los sentir culpables. “Escoltar més que parlar”, ha resumit, afegint que al final “és un tema més que el fill o la filla vegi que té el pare o té la mare a prop. Crec que això és molt important”.