Tres de cada deu metges de primària tenen més de 60 anys

El Consell General valida per unanimitat la modificació de la Llei de professions sanitàries que ha de permetre facilitar l’atracció o la retenció de personal en un context global de mancança i d’envelliment d’una gran part dels facultatius

Un metge. ARXIU

Gairebé sis de cada deu metges d’atenció a primària al país tenen més de 50 anys. I d’aquests, gairebé tres de cada deu ja han superat els 60. Per tant, s’aproximen a l’edat de la seva jubilació. Una situació que ha explicat el conseller general de Ciutadans Compromesos Manel Linares per posar en relleu la necessitat d’aprovar la modificació de la Llei reguladora de professions titulades de la salut. Canvis que, com han remarcat tots els grups, han de permetre fer més fàcil, dins d’un context global complicat per la manca de facultatius, l’atracció d’aquests treballadors al país o, si ja hi estan, la seva retenció.

El text ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris. Un ‘sí’ que, certament, es veu necessari si es tenen en compte les dades aportades per Linares, justament, metge de professió. El parlamentari de CC ha fet un repàs de la situació global, tot remarcant que la manca de professionals sanitaris no és pas un problema exclusiu d’Andorra, sinó que es dona a molts països de l’entorn europeu. I a aquesta situació se suma que els que actualment exerceixen, a poc a poc, s’apropen a la seva jubilació.

Bon exemple es dona en el cas dels metges de primària al país. Les dades que ha donat Linares, “d’ahir mateix”, són contundents. En un primer moment, Linares va exposar-les de forma errònia i va indicar que gairebé vuit de cada deu facultatius tenen més de 50 anys. Aquest divendres, des de CC s’ha volgut aclarir l’error i s’ha tornat a desgranar les dades. El 56% dels doctors de primària al país tenen més de 50 anys i un 28% del total, més de 60. Per tant, tres de cada deu estan en la recta final de la seva trajectòria professional.

Per això, Linares ha defensat, igual que ha fet la ministra de Salut, Helena Mas, la necessitat d’aprovar la modificació del text, clau “per pal·liar la falta de professionals sanitaris al país”. De fet, tots els grups ho han fet, apuntant que la llei inicial, a més, s’ha pogut millorar durant el treball en comissió.

Així, des del PS, Laia Moliné ha argumentat que “el futur del nostre sistema de salut passa per invertir en recursos humans, per consolidar una estratègia de país en matèria de salut pública, i per garantir que les reformes normatives vagin acompanyades d’una visió a llarg termini”. Per la seva banda, Noemí Amador (Andorra Endavant) ha valorat positivament el fet que s’hagi fet una excepció a l’exigència del català, tot apuntant que “cal reflexionar” si es podria aplicar a “altres sectors que també necessiten mà d’obra”. Des de Concòrdia, s’ha apostat per un sí crític, tot incidint, segons Maria Àngels Aché, en la “necessitat de planificació estratègica per anticipar necessitats”, ja que “no podem continuar legislant a cop d’emergència”. Finalment, des de Demòcrates Gemma Riba ha indicat que “legislem per les persones perquè tots som o serem pacients”.