Els treballadors del transport sanitari exigeixen cobrar els increments des del primer dia de gener

Una primera votació sobre el conveni col·lectiu va sortir negativa perquè el personal no veu clar el sistema de funcionament de l’administració, que no pot comprometre pagaments fins que no disposa del pressupost necessari

Una ambulància d'ATS dirigint-se cap a l'hospital.

Hi haurà conveni col·lectiu, sí. Però serà com el part d’una burra. O encara pitjor. L’administració no funciona com una empresa privada i no pot pagar segons què fins que no disposa de la dotació pressupostària. Que sí, que el transport sanitari depèn d’una concessionària. Però molt hi ha tingut que intervenir el SAAS per mirar de calmar les aigües i aconseguir un conveni que, sobre el paper, doni cinc anys d’estabilitat. D’entrada, els treballadors no entenien que passaran uns mesos abans no cobrin certs increments previstos. Però que després recuperaran els augments de manera retroactiva.

En fi, que un primer conat de votació del conveni no va sortir bé. I davant de l’ensurt general, tant d’empresa com de bona part del personal i els responsables del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), s’haurà de fer properament una nova votació. El text elaborat amb la participació directa de la parapública, que suposa una mitjana d’increment del 25% per a tots els plusos més altres avantatges que superen el marc laboral vigent actualment al Principat convenç en general els treballadors, segons que ha pogut corroborar l’Altaveu.

Concessionària i treballadors acosten posicions per un conveni col·lectiu al transport sanitari

Cosa diferent és la malfiança que hi ha del personal vers l’empresa. O del fet que Andorrana de Transport Sanitari (ATS) va canviar el darrer anys de criteri i certs dies -com l’1 de gener o Meritxell, per posar-ne dos exemples- que abonava amb un salari triple, ara els considera dobles i prou. I això, en algun cas, enverina la confiança. Però com se’ls hauria intentat fer veure des del SAAS, una cosa és un conveni, que és un marc general a mitjà termini, i l’altra la relació diària que s’ha de resoldre en el dia a dia.

La relació entre les parts és tan fràgil, però, que qualsevol brunzit distorsiona. A priori, amb un acord tancat sobre la taula, el SAAS podrà fer una injecció a mode de restabliment de l’equilibri econòmic i a partir d’aquí la concessionària, amb el nou marc que haurà acceptat -si el conveni, com sembla, rep el suport del personal- s’haurà d’espavilar (incloent l’abonament retroactiu dels increments pactats, que és el que preocupa els treballadors, que volien poder cobrar des del dia 1 i no haver d’esperar).

Conveni col·lectiu a canvi d’una injecció econòmica a la concessionària del transport sanitari

ATS ja no podrà al·legar davant qualssevol incompliment que “s’ho ha trobat” -encara que no era ben bé cert perquè l’UTE en qüestió havia d’haver analitzat el conjunt de documents que integraven un plec de condicions que, certament també, es va dissenyar d’aquella manera- i a partir d’aquí les decisions que hagi d’acabar adoptant l’administració, si escau, seran d’un altre tarannà. El que és clar és que amb conveni aprovat, no hi haurà dubte que totes les parts sabran clarament les regles del joc a partir de l’1 de gener i totes les parts s’hi hauran d’adequar.

Etiquetes: