Allò més objectiu, segons diverses fonts, és que actualment hi ha tres places i mitja menys del que correspondria pel que estava previst fins ara. Hi ha baixes mèdiques i alguna reducció de jornada per dificultats administratives -hi ha professionals que pretenien reagrupar i no ho han pogut fer i s’estan buscant la vida per tal de mirar d’incrementar emoluments i així poder complir els requisits establerts- i, d’altra banda, no hi ha manera de trobar noves incorporacions. Segons les fonts consultades, professionals de la psiquiatria o la psicologia interessats n’hi ha. Però quan saben de les condicions salarials i del nivell de vida descarten la incorporació.
Una altra dada objectiva és que hi ha molta més pressió assistencial. Ja va avisar sobre aquesta qüestió el cap de servei, el doctor Joan Soler. És evident que s’ha incrementat i de quina manera la població i, per tant, només per això els pacients potencials també van en augment. També és una obvietat, malauradament, que les patologies i trastorns mentals van a l’alça en tot l’entorn. I Andorra no s’escapa d’aquest fet. Per acabar-ho d’adobar, els professionals del servei ja estan començant a notar els efectes del temor per l’habitatge en els pacients vulnerables. I la previsió és que tot plegat anirà a més.
REORGANITZACIÓ
Aquestes dues variables, doncs, que porten a la saturació, ja són suficients per tal que hagi crescut un malestar intern que sembla evident. A més a més, i ara ja es tracta de qüestions més subjectives, no tots els professionals del servei, i no només els facultatius, si no d’altres sanitaris o administratius, no acaben d’entendre algunes de les decisions que s’estan adoptant o consideren que hi ha certs canvis que es considera que responen a amiguismes o similar.
Entès o no, en el servei es mira de separar de totes totes l’atenció als infants de la que es presta als adults i també s’estan fent accions per enfortir l’assistència comunitària. Aquesta darrera circumstància hauria portat a assignar a aquesta atenció força personal d’infermeria. Per persones de l’equip, és excessiu els recursos que es destinen a la comunitària per a les prestacions que es duen a terme. Tampoc no es comparteixen en molts casos els canvis que es volen fer entre els referents en infermeria i entre els administratius també hi ha mala maror.