Era una de les reivindicacions del Col·legi de Metges i el grup parlamentari de Concòrdia ho va incloure en una de les esmenes que va presentar al projecte de llei elaborat pel Govern. Finalment, després del treball en comissió i l’opció de transaccionar la proposta, ara quedarà recollit en la llei de professions titulades de la salut i per tant, el ministeri de Salut es veurà obligat, cada any -Concòrdia proposava cada dos- a presentar al Consell General un informe que detalli les necessitats de personal del sector sanitari tant a mitjà com a llarg termini. L’informe s’haurà d’elaborar conjuntament amb el SAAS i escoltant el col·legis oficials de les professions titulades de la salut, a més, caldrà publicitar-lo a través de la web del SAAS i del ministeri competent.
Aquesta és una de les novetats més remarcables que inclouen el text final de la llei i que l’executiu va voler modificar per tal de flexibilitzar alguns requisits per exercir al país davant les dificultats per atraure professionals. Tal com havia previst el Govern es permet que si no es té el nivell B2 però s’ha fet l’escolarització obligatòria durant deu anys al país, es donarà un permís per exercir durant dos anys i després caldrà presentar el diploma oficial del nivell per poder continuar exercint.
En el cas de les habilitacions especials, s’especifica que si no tenen el nivell de català, se’ls podrà habilitar quan es constatin “necessitats assistencials de força major o interès general que ho justifiquin”, amb permisos d’una durada màxima de dos anys prorrogables -el Govern havia previst només un any-, sempre que persisteixin aquestes necessitats. Amb tot, s’acota que la pròrroga només es podrà fer si el professional acredita progressos en l’aprenentatge de català.
En l’àmbit de les habilitacions especials, també s’ha afegit que els criteris per determinar les necessitats sectorials han de respondre, entre d’altres, a la demografia i l’estructura de la població, a l’epidemiologia i necessitats de salut, a l’oferta i disponibilitat de professionals, a la capacitat formativa, factors tècnics i d’innovació i a la sostenibilitat social i econòmica.
Tal com es preveia també s’allarga la durada de les autoritzacions especials per exercir de forma temporal, que passen de 30 a 90 dies, un canvi que serà aplicable als professionals que hagin estat autoritzats durant l’any 2025 per exercir al SAAS, fins i tot si quan entri en vigor la llei ja han exhaurit el termini de 30 dies naturals inicial.
El nou text també regula les pràctiques formatives per permetre que se’n facin a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, sempre que siguin presencials i, d’altra banda, caldrà regular via reglament el nombre de crèdits acadèmics que s’han de cursar i les condicions quant a l’assistència mínima als cursos de formació.
VOLUNTATS ANTICIPADES I HISTÒRIA CLÍNICA
D’altra banda, el projecte de llei també modifica la llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. Tal com va anunciar el Govern, redueix de tres a dos el nombre de testimonis per redactar un document de voluntats anticipades i també es podrà fer davant d’un professional sanitari. Pel que fa als actes fets davant de notari, s’afegeix que aquests hauran de traslladar-se al Registre nacional de voluntats anticipades en un termini màxim de cinc dies hàbils perquè es puguin inscriure a la història clínica compartida.
Alhora, també hi ha modificacions respecte a l’article que fa referència a la història clínica. D’entrada es fixa que la responsabilitat de custodiar-la (i eliminar-la) recau en la direcció dels centres sanitaris o en els professionals que fan l’activitat de forma individual. Alhora s’estableix l’obligatorietat de conservar la història i s’especifica un termini mínim de 20 anys de conservació dels fulls de consentiment informat, els informes d’alta, els informes quirúrgics i el registre de part, les dades relatives a l’anestèsia, els informes d’exploracions complementàries, els informes de necròpsia, els d’anatomia patològica i els documents de voluntats anticipades. Per a la resta de documents, el termini de conservació es redueix a 10 anys.
El nou redactat també estableix com s’ha de fer el procés de transferència de la informació de la història clínica i com procedir en cas que un centre tanqui.
Pel que fa a l’entrada en vigor de la llei, mentre l’executiu preveia que fos al cap de 15 dies de la seva publicació al BOPA, el text fixa que serà l’endemà, excepte l’apartat 1 de la disposició final segona, que fa referència al document de voluntats anticipades, que oferirà un termini de sis mesos des de la publicació del text.