Així ho proposen en les esmenes, un total de 9, que el grup parlamentari ha formulat al projecte de llei reguladora de les professions titulades de salut, ara a tràmit parlamentari. El principal canvi que es demana és el que fa referència a aquests registres, que tenen com a objectiu “permetre fer efectius els drets de la ciutadania respecte a les prestacions sanitàries i l’adequada planificació dels recursos humans del sistema sanitari”. Així, es defensa que “els pacients tenen el dret a rebre informació”.
La formació també vol que la llei fixi de forma clara el criteri pel qual es podran concedir noves autoritzacions per exercir als diferents àmbits de la salut
Per fer-ho possible, la formació vol afegir un nou article a la llei amb el qual s’indicaria, en cas de ser acceptat, que “els centre sanitaris i les entitats d’assegurances que operin el ram de malaltia establiran i mantindran actualitzat un registre dels professionals sanitaris amb els quals mantinguin contactes de prestació de serveis per compte propi o aliè”. Aquest seria “públic” pel que fa “al nom, la titulació, l’especialitat, el lloc d’exercici i, si escau, la categoria i la funció”.
Paral·lelament, una altra esmena proposa que els centres sanitaris revisaran, cada cinc anys com a mínim, si els professionals de la seva plantilla continuen complint els requisits per exercir la medicina al país. Així doncs, hauran de disposar d’un expedient personal de cada facultatiu. Sempre, evidentment, que l’esmena socialdemòcrata acabi superant el filtre de la comissió que ara ha d’analitzar el text i les propostes de modificacions elevades pels diferents grups.
Des del PS també es vol que a la llei quedin fixats els criteris que es faran servir per decidir si cal donar més permisos d’exercici en cada especialitat. Es vol que hagin de respondre “entre altres, a la demografia i l’estructura de la població, a l’epidemiologia i necessitats de salut, a l’oferta i disponibilitat de professionals, a la capacitat formativa, factors tècnics i d’innovació i a la sostenibilitat social i econòmica”.
La formació també torna a insistir amb un vell cavall de batalla: l’ús del català per part dels professionals sanitaris que exerceixen al país. Un altre cop es demana que a aquells que ja hi treballen però que encara no tinguin la titulació B2 de la llengua oficial l’hagin d’obtenir necessàriament. Per això, se’ls atorgarien dos anys de termini. Finalment, també es vol treure del text tota la part d’actualització de la normativa sobre les voluntats anticipades. Es considera més convenient “fer una reflexió” sobre aquest afer més acurada i, en tot cas, procedir a fer modificacions amb projecte legislatiu propi.