En general, són tractats per afectacions més o menys comunes, com ara diabetis o colesterol alt. D’altres interns, però, han de ser atesos per problemes de salut mental, sovint lligats al nou context vital. “Alguns ja entren amb una patologia mental i cal fer-ne un seguiment del seu tractament. D’altres, adquireixen aquests problemes de forma circumstancial, és a dir, per la situació en què es troben. Una situació –la privació de llibertat– que no és, és clar, la que voldrien. Es veuen abocats a un règim d’actuació que no és el seu habitual. Això els crea una situació d’inestabilitat emocional importantíssima”, assenyala Gea, que amplia: “Probablement, han d’assumir, també, la falta de privacitat i la culpa per haver estat condemnats. Tota una sèrie de coses que fa que necessites ajuda farmacològica per poder afrontar la situació”.
Gea normalitza aquesta reacció dels nous reclusos i la resposta farmacològica: “Qualsevol personal –per molt estable que sigui– patirà insomni, ansietat o tristor en un context com aquest, en un entorn que és hostil. I, de vegades, per poder superar aquest xoc, és necessària una ajuda farmacològica”. Sempre sota un rigorós control mèdic, és clar: “Tota la medicació que es dona se subministra sota prescripció facultativa psiquiàtrica. Garantint sempre que es doni dins del marge terapèutic, mai de manera sobreterapèutica. I aquesta feina de control ens pertoca a nosaltres”.
Quant a les notícies sobre una presumpta medicalització excessiva dels presos, Gea sosté que “potser falta informació per entendre que hi ha persones a la presó que ja tenen un problema mental de base i cal evitar que s’agreugi. D’altra banda, també tenim aquest grup de reclusos que –sent estables– es veuen, de cop, entre quatre parets, sense poder sortir. No poden descansar, entren en una espiral molt negativa de pensaments”. Gea, finalment, també assenyala un altre tipus de pacient-reclús que han d’atendre: aquells que estan en deshabituació de toxicomanies. “Aquesta gent”, assegura Gea, “necessiten tractament farmacològic per evitar que facin una síndrome d’abstinència brutal. Se’ls dona, per exemple, metadona per ajudar-los a fer aquesta deshabituació de la conducta addictiva, que pot ser col·lateral de la seva actuació delictiva”.