Esther Márquez, apotecària de la farmàcia Artemisa, confirma aquesta tendència d’augment: “Sí, des de fa temps ens demanen més fàrmacs per problemes d’ansietat. De fet, des de la pandèmia, ja va començar a pujar la demanda, però els últims anys he notat que encara ha pujat més. Entenc que deu ser pel tema laboral, social…”. Ara bé: “Això no passa solament a Andorra. A Espanya, la situació és semblant. Entre els problemes d’habitatge, la feina, que anem d’un lloc a l’altre i no tenim vida social… La sensació de la gent és que viu per treballar, que no té vida pròpia. Ens ajudaria molt estar amb gent”, opina Márquez. El suport social també es va esfondrant.
Les dones, tal com es pot constatar a l’enquesta del Govern, són les més consumidores: “La pressió social de les dones és brutal. Treballem, gestionem la casa, tenim cura dels nens. Les dones, per naturalesa, ens preocupem més per tot”
El que més dispensa aquesta farmacèutica són ansiolítics (Lorazepam o Prazolam) o sedants per ajudar a dormir (Noctamid). Així, Márquez ha d’atendre, sobretot, demandes per crisis d’angoixa o dificultats per agafar el son. “L’insomni ens està passant factura a tots”, diu. També, però, apunta que ha vist com creix l’administració d’antidepressius, tot i que el repunt no és tan alt. “No es recepten únicament en casos de depressió servera”, explica: “La gent no està bé. Se sent desmotivada, amb apatia. I els antidepressius ajuden a millorar l’estat d’ànim”. Les dones, tal com es pot constatar a l’enquesta del Govern, són les més consumidores: “La pressió social de les dones és brutal. Treballem, gestionem la casa, tenim cura dels nens. Les dones, per naturalesa, ens preocupem més per tot. I, és cert, també demanen més ajuda que els homes. La dona no té tants problemes per reconèixer que necessita suport per canviar la situació”. En el cas dels homes, medicar-se per poder dominar l’ansietat encara és un tabú relatiu: “Ells tenen com una cuirassa”.
La farmacèutica Neus Lona, que treballa en un establiment del carrer del Fener, diu que la tònica d’alça de demanda de medicaments per atenuar els nervis i el malestar emocional està dirigida, actualment, cap a opcions naturals (magnesi, valeriana, melatonina…). “Darrerament, quan ens venen a demanar alguna cosa d’aquesta tipologia, ens demanen producte natural”. “En els últims”, admet, “hi ha hagut un ascens. Ens venen clients explicant que estan més ansiosos, més nerviosos, que no poden dormir…”. Lona, però, no considera que l’escenari andorrà sigui més greu en comparació amb el seu entorn: “És una tendència mundial. Ens enfrontem a un context global de més estrès. La gent es pregunta si tindrà una pensió digna, si podrà pagar el lloguer…”.
“Cada vegada més, el pacient demana pastilles amb més immediatesa, però, lògicament, els diem que han d’anar al metge i rebre la recepta corresponent”
Lona coincideix amb Márquez en el fet que les dones es mediquen més (de fet, l’enquesta de Govern registra més ús de medicaments en dones en tota mena de fàrmacs, excepte productes per a la tensió arterial: productes laxants, antidepressius –tot i que, la prevalença a patir depressió ha disminuït moderadament–, protecció d’estómac, solucions per aprimar-se…). “Les dones passem per períodes on estem més sensibles, com ara la menopausa. Hormonalment, passem per uns cicles que l’home no passa i necessitem més suports farmacològics”. De fet, les dades sanitàries de Govern apunten que, per edat, el segment de població que més es medica és el que va dels 45 als 65 anys (un 37% dels homes i les dones d’aquesta franja consumeixen tranquil·litzants o sedants per dormir).
Des de la farmàcia Tristaina, a Riberaygua, una empleada ratifica el repunt esmentat i amplia: “Cada vegada més, el pacient demana pastilles amb més immediatesa, però, lògicament, els diem que han d’anar al metge i rebre la recepta corresponent”. “Teníem uns quants clients de la zona que van haver de marxar perquè el lloguer els augmentava moltíssim. Eren clients de sempre que patien ansietat i necessitaven algun suport per calmar-se”, explica. I afegeix que les dones prefereixen ‘sostenir-se’ en fàrmacs –és la primera opció– i, en canvi, els homes “opten per prendre’s la cervesa. Veus que alguns acaben arribant aquí a demanar el mateix tipus de medicament que la seva dona, però potser han trigat sis mesos més. Els homes es resguarden més i la via de protecció és una altra... Van més al bar i acaben caient en una addicció perquè no saben com gestionar l’ansietat. Això ho he notat més”.