Mas ha remarcat que es tracta d’una “eina molt molt potent” i que permetrà contribuir al disseny de les polítiques públiques en l’àmbit sanitari i a saber “on hem d’invertir més recursos i on hem de fer més esforços”. Té la importància de tenir dades consolidades i que faciliten la comparació amb els països del voltant. “És d’un abast molt ampli i té moltíssima informació” i “ens permet no només fer la nostra planificació si no també l’avaluació” de si “tenim una bona salut”. I la ministra ha conclòs que encara que hi ha aspectes a millorar, en general es té, a Andorra, a nivell estatal, una bona salut i prou eficient.
El quadre de comandament de Salut d’Andorra és una eina viva que centralitza en una sola aplicació tota la informació rellevant en matèria sanitària i és de consulta pública. Permet visualitzar i fer el seguiment dels principals indicadors de salut de manera clara, estructurada i útil, facilitant la detecció de tendències i donant suport a la presa de decisions del ministeri de Salut basades en dades objectives i actualitzades. Els 67 indicadors actuals s’ordenen en cinc àrees temàtiques (població i factors demogràfics; prevenció; estat de salut; sistema sanitari i despesa sanitària).
Les dades es desglossen per edat i sexe i n’hi ha 250 més d’identificades i que com ha explicat Inglés s’aniran incorporant al sistema a mesura que es pugui “confirmar la robustesa de la dada”, que segons que ha explicat la tècnica en sistemes d’informació sanitària té a veure amb el fet que la informació corresponent sigui “fiable, estable i que no canviï significativament” en el temps. En tot cas, les dues compareixents han destacat el volum d’informació que es posa a disposició de la ciutadania. I que ja és consultable obertament.
Helena Mas també ha recordat el compromís del Ministeri –adquirit a través del Pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari– de disposar de més i millors dades sobre el sistema sanitari i la salut de la població i, amb la posada en marxa d’aquesta aplicació. Durant la presentació s’han exposat algun dels indicadors disponibles al quadre de comandament. “L’aplicació no només ens permet poder tenir dades sobre el nostre país, sinó que aquestes ens permeten poder fer comparacions respecte a altres països, per poder veure quin estat de salut té la nostra població i en quins àmbits cal aplicar canvis per millorar-lo”, ha relatat la ministra de Salut.
EXEMPLES
Pel que fa a l’esperança de vida, actualment se situa l’any 2024 en 84,1 anys, per sobre de la mitjana de la Unió Europea (que se situa en 81,7 anys) i només per darrere de Liechtenstein, que té l’esperança de vida més alta dels països de la regió Europea, segons l’Eurostat. Una de les principals causes de mortalitat de la població del Principat és la malaltia isquèmica del cor, que se situa en 31,1 defuncions per cada 100.000 habitants, en comparació a les dades de l’Eurostat, Andorra es troba a la cua de la taxa de mortalitat per aquesta malaltia.
En l’àmbit dels cribratges poblacionals, el Ministeri de Salut disposa de dos cribratges de cobertura pública: el de mama i el de còlon i recte. En aquest punt, si es comparen les dades de participació de la població en els programes amb la resta de països de la regió Europea, Andorra se situa en la meitat de la taula en el cas del càncer de mama, i entre els països de la cua en el de còlon i recte, que es va engegar fa tres anys. “Això ens empeny a treballar per difondre més els programes i animar a la població a participar-hi”, ha exposat la ministra. Finalment, en matèria de despesa sanitària pública, Andorra destina un percentatge del 5,9% del PIB a aquesta qüestió, i se situa per sota de la mitjana europea, que és entorn del 10%. “Disposem d’un sistema sanitari eficient, on tenim una despesa continguda i de molt bons resultats en salut”, ha indicat Mas.