El consell de ministres ha validat el text, amb el qual es vol actualitzar la normativa encara vigent, que data del 1986. ”Amb l’evolució del sistema sanitari, ha quedat superada”, ha admès la ministra de Salut, Helena Mas. I, ara, toca actualitzar-lo, complint, de fet, un compromís del programa electoral de Demòcrates. “Calia introduir coses que ja fem al SAAS al seu marc normatiu, incorporant també transparència, rendició de comptes i seguretat en el pacient”, ha manifestat la titular de la cartera.
Les modificacions legals abasten cinc grans àmbits. Un d’ells, la governança de la parapública, que es vol que sigui “més professionalitzada”. Per això, es passa d’un consell directiu com l’actual, de cinc membres, a un d’administració. El presidirà el ministre de Salut i el completaran un segon membre del ministeri, un altre nomenat per la CASS i tres experts en diferents àrees: atenció sanitària, finances i recerca. Aquests darrers seran també designats des de l’edifici administratiu. L’òrgan passarà a assumir funcions més de planificació, l’aprovació del pressupost, la supervisió o les contractacions de personal fix i adjudicacions de més valor.
“Amb aquesta llei fem un pas necessari per dotar el SAAS d’un marc del segle XXI: més clar, més flexible i més transparent, però també més exigent pel que fa a la qualitat, la seguretat del pacient i la rendició de comptes”, ha defensat Mas
En canvi, “la direcció general passarà a tenir un paper més executiu”, segons ha explicat Mas. Així, assumirà les contractacions menors així com les de personal eventual al mateix temps que s’haurà d’encarregar d’executar el pressupost, de controlar els indicadors o de rendir comptes de la feina que fa la parapública.
Pel que fa als altres àmbits del text, afecten la redefinició de les funcions del SAAS, l’establiment negre sobre blanc a la llei del sistema dual del personal, amb treballadors assalariats i per compte propi o l’establiment de tota una sèrie de mesures per garantir el control de qualitat en els serveis que ofereix la parapública. Així, caldrà fer un sistema “basat en els estàndards internacionals”. En aquest sentit, Mas ha defensat que “ja fem aquesta feina”, però ha remarcat que, ara, hi haurà una obligació que quedarà fixada de cara al futur.
El consell de ministres ha validat el text, amb el qual es vol actualitzar la normativa encara vigent, que data del 1986. ”Amb l’evolució del sistema sanitari, ha quedat superada”, ha admès la ministra de Salut, Helena Mas. I, ara, toca actualitzar-lo, complint, de fet, un compromís del programa electoral de Demòcrates. “Calia introduir coses que ja fem al SAAS al seu marc normatiu, incorporant també transparència, rendició de comptes i seguretat en el pacient”, ha manifestat la titular de la cartera.
Les modificacions legals abasten cinc grans àmbits. Un d’ells, la governança de la parapública, que es vol que sigui “més professionalitzada”. Per això, es passa d’un consell directiu com l’actual, de cinc membres, a un d’administració. El presidirà el ministre de Salut i el completaran un segon membre del ministeri, un altre nomenat per la CASS i tres experts en diferents àrees: atenció sanitària, finances i recerca. Aquests darrers seran també designats des de l’edifici administratiu. L’òrgan passarà a assumir funcions més de planificació, l’aprovació del pressupost, la supervisió o les contractacions de personal fix i adjudicacions de més valor.
En canvi, “la direcció general passarà a tenir un paper més executiu”, segons ha explicat Mas. Així, assumirà les contractacions menors així com les de personal eventual al mateix temps que s’haurà d’encarregar d’executar el pressupost, de controlar els indicadors o de rendir comptes de la feina que fa la parapública.
Pel que fa als altres àmbits del text, afecten la redefinició de les funcions del SAAS, l’establiment negre sobre blanc a la llei del sistema dual del personal, amb treballadors assalariats i per compte propi o l’establiment de tota una sèrie de mesures per garantir el control de qualitat en els serveis que ofereix la parapública. Així, caldrà fer un sistema “basat en els estàndards internacionals”. En aquest sentit, Mas ha defensat que “ja fem aquesta feina”, però ha remarcat que, ara, hi haurà una obligació que quedarà fixada de cara al futur.
Pel que fa al personal, la llei mantindrà la situació que ja s’aplica. De fet, es considera clau per poder disposar dels sanitaris necessaris per poder fer funcionar la parapública. I és que s’entén que la possibilitat de compaginar assalariats i comptes propis fa que “el model de contractació sigui atractiu”. Així, Mas ha apuntat que “és una fortalesa que reforcem incorporant a la llei aquest sistema dual”, tot assegurant que “no implica cap increment de personal, més enllà de les dues persones extra al consell d’administració”.
El text ordena igualment la col·laboració del SAAS amb institucions sanitàries de referència, tant andorranes com estrangeres, per afavorir la continuïtat assistencial, les derivacions, la formació i la col·laboració clínica. També regula la utilització d’instal·lacions i equipaments per part de professionals externs mitjançant procediments transparents i amb garanties perquè aquesta activitat no comprometi la prestació del servei públic.
Mas ha assenyalat que “amb aquesta llei fem un pas necessari per dotar el SAAS d’un marc del segle XXI: més clar, més flexible i més transparent, però també més exigent pel que fa a la qualitat, la seguretat del pacient i la rendició de comptes”. La ministra ha afegit que l’objectiu final és “disposar d’una organització pública preparada per donar resposta a les necessitats sanitàries actuals i futures de la població, fent un ús eficient i responsable dels recursos públics”.
La llei es tramitarà per la via ordinària. Per tant, des de Govern on s’ha negat que caldria una feina molt ràpida al Consell General si es vol poder aprovar abans de la convocatòria d’eleccions. Mas ha defensat que “s’ha treballat amb els col·lectius afectats: metges, CASS i el mateix SAAS”. Així, ha apuntat que el text “té molta feina al darrere” i que “ens ha costat temps arribar a aquesta solució de compromís, que és equilibrada”, ja que “aporta els continguts que volíem sense generar gaires controvèrsies”.
FEINA FETA, SI NO S’APROVA
En tot cas, Govern admet que no seria descartable que no hi hagi prou temps perquè el text completi tota la seva tramitació parlamentària, però defensa que calia igualment enllestir-lo i enviar-lo al Consell. “Estem en una situació similar a la que ha passat legislatura rere legislatura”, ha apuntat el ministre portaveu, Guillem Casal, tot recordant, a més, que l’executiu és “qui té gran part de la capacitat legislativa del país”.
En tot cas, el polític canillenc ha defensat que “tenim el compromís de treballar fins al final, fins que es dissolgui el Consell i, m’atreviria a dir, fins a més enllà”. Així, ha afirmat que “hem de tripular el vaixell fins a entregar-lo als següents”.
Per això, Casal ha deixat clar que “la voluntat amb aquests textos que s’han treballat amb els col·lectius és tirar-los endavant i que la ciutadania hi tingui accés”. Al seu entendre, “si no acaben aprovant-se, hi ha una tasca feta que després es podrà reprendre amb una base de treball”. Així doncs, entén que “serà una feina necessària per a qui vingui després”.