Validat el crèdit per a l’hospital amb avisos sobre la necessitat d’atreure personal mèdic

El Consell aprova per assentiment la partida de 4,8 milions per poder encarregar el projecte constructiu, però posa en relleu que també caldrà ser curós a l’hora de planificar quants professionals caldrà i garantir-ne la disponibilitat

Helena Mas, dirigint-se al faristol. EDUARD COMELLAS / CONSELL GENERAL

El Consell General ha validat el crèdit extraordinari que permetrà iniciar l’ampliació de l’hospital de Meritxell, amb l’encàrrec de la redacció del projecte d’una actuació ambiciosa, amb un cost final estimat de 65 milions. El text ha rebut el suport de tots els grups, ara bé, amb exigències per part de l’oposició. Des de Concòrdia s’ha reclamat una planificació clara de com ha de ser el sistema sanitari del futur i PS i Andorra Endavant han posat el focus sobre la necessitat d’atreure professionals al país.

D’aquesta forma, en poques setmanes Govern disposarà de la partida necessària per poder engegar un procés que, com ha explicat la ministra de Salut, Helena Mas, ha de servir per “adaptar l’hospital a una nova manera d’entendre l’assistència sanitària” amb l’objectiu de concebre l’equipament “per atendre les persones, combinant tecnologia i humanització i amb espais accessibles i funcionals”. Això ha de permetre “millorar l’experiència dels pacients, l’atenció a les famílies i les condicions dels professionals”.

Des de Govern s’ha defensat que el retard actual es deu a haver fet “un pla funcional” amb més de 100 professionals. En tot cas, ha apuntat Mas, es deixarà tot preparat perquè el pròxim executiu, el que sortir de les eleccions generals, pugui tirar endavant de forma decidida el projecte que, ara mateix, té un cost estimat de 65 milions d’euros. Sobre el finançament, ha indicat que es podria cobrir “amb els pressupostos de l’Estat” i sempre “intentant fer a Andorra tot el que es pugui fer” però sense deixar de banda els serveis a l’estranger.

Govern accelera l’ampliació de l’hospital amb un crèdit extraordinari de 4,8 milions d’euros

Justament, un dels punts que s’havia retret des de Concòrdia era aquest retard admès per Mas. “Per què ara? La necessitat no és nova”, s’ha demanat la presidenta suplent del grup, Núria Segués. En tot cas, això no ha evitat el vot favorable al projecte de llei, ja que “compartim que cal ampliar i modernitzar una infraestructura essencial que ha d’estar preparada per respondre a les necessitats actuals i futures”. La parlamentària també ha posat en relleu que “cal una planificació a llarg termini, comptant també amb els professionals necessaris”.

I aquest punt, el de la necessitat de disposar de facultatius, també l’han posat sobre la taula PS i Andorra Endavant. La socialdemòcrata Laia Moliné ha posat en relleu la importància de saber “qui atendrà els pacients” i, per això, ha exigit que “la planificació estigui a l’altura”. En aquest sentit, ha remarcat que el SAAS “ens indica que un dels problemes per atreure professionals és el reagrupament” i, per això, ha defensat que “si necessitem personal sanitari, hem de facilitar que puguin construir el seu projecte de vida amb la família”.

Per la seva banda, des d’AE, Noemí Amador també s’ha referit a aquest aspecte. L’ampliació, ha indicat, “ha de respondre sobretot a les necessitats assistencials dels ciutadans”. A la vegada, ha apuntat que “hem de trobar, atreure i retenir bons professionals sanitaris perquè la nostra població pugui rebre una atenció de qualitat i les cures que mereix al nostre país”.

 

TRAM FINAL AMB MARCAT ACCENT EXTERIOR

El tram final de la sessió ha servit per validar textos vinculats als compromisos internacionals adoptats per Andorra. És el cas del conveni per evitar la doble imposició amb Bulgària. Es tracta del 25è acord d’aquest tipus que rubrica el Principat. S’ha aprovat per unanimitat, igual que dues lleis que serveix per adaptar la normativa del país als estàndards en dos àmbits: un, la prevenció contra el blanqueig de capitals; l’altre, el funcionament de les entitats operatives del sistema financer.

En canvi, en el cas de la modificació de les sancions a Rússia arran de la invasió d’Ucraïna sí que ha tingut discrepàncies. El text, que ha de permetre “aplicar de forma plena les mesures restrictives” a aquelles persones físiques o jurídiques vinculades al conflicte, no ha estat votat per Andorra Endavant, tot al·legant la “filosofia de neutralitat de país de pau”. Segons ha apuntat la seva líder, Carine Montaner, “és un error posicionar-se perquè la geopolítica és molt complicada” i, per això, ha votat en contra del projecte legislatiu.