L’estudi citat va seguir 47.000 persones durant sis anys (2016-2023), el que el converteix en “molt representatiu”, per la qual cosa Soler considera que es opt pensar que “sí que hi ha relació entre la soledat i la depressió”. El responsable del servei de Salut Mental ho explica en declaracions a l’Agència de Notícies Andorrana coincidint amb un context en què els indicadors de salut mental no són especialment favorables, segons el darrer baròmetre de l’AR+I: un 32,6% de la població presenta símptomes compatibles amb un trastorn d’ansietat i un 37,1% podria patir depressió. Malgrat que les xifres mostren una lleugera estabilització respecte a l’any anterior, es mantenen molt per sobre dels valors prepandèmics. A més, un 10% de la població afirma sentir-se sola sovint o sempre.
Per tot plegat, Soler considera necessari analitzar la salut mental des d’una perspectiva àmplia, ja que els trastorns mentals són multifactorials. També posa en valor la importància de les relacions socials en la prevenció. “Si quedem per fer un cafè, això vol dir que ens hem de moure de casa, hi ha activitat física, hi ha interacció i tot això també és salut”, afirma.