Segons ha detallat Pérez, el registre es faria en col·laboració amb el SAAS a través de les dades de la història clínica compartida. Aquest és un dels quatre eixos que s’han previst desenvolupar en l’estratègia nacional de prevenció i lluita contra el suïcidi, que comptarà amb una vintena d’accions i que s’ha dividit en tres fases. La primera, la preliminar, és l’elaboració d’un document amb l’estratègia, que s’ha presentat aquesta tarda als membres de la Taula Nacional de Salut Mental. Ara, s’entrarà en una fase participativa on les associacions i els col·legis oficials tindran quinze dies per dir la seva, i es recolliran les propostes per integrar-les al document, amb l’objectiu de què es pugui presentar oficialment l’estratègia d'aquí a un mes aproximadament. “Ens encantaria presentar a finals d’octubre per tancar el mes de la salut mental”, ha dit Mas.
L’estratègia preveu campanyes de comunicació, desenvolupar eines de cribratge de conductes de risc, i el suport social i psicològic tant per l’entorn com pels professionals que intervenen
L’objectiu de l’estratègia, com ha remarcat la secretària d’Estat és “prevenir i reduir les conductes suïcides” amb un enfocament transversal i multisectorial que “garanteixi respostes adequades a cada situació i que promogui la sensibilització”. Està estructurada en tres línies prioritàries: la sensibilització i promoció de la salut mental, on es faran campanyes de comunicació i es formarà als mitjans de comunicació per saber com s’ha de comunicar un cas de temptativa o de suïcidi consumat; prevenció i detecció precoç, analitzant quins són els mitjans que s’han utilitzat per dur-ho a terme i mirar com es pot fer per limitar-ho, així com desenvolupar eines de cribratge i que a les revisions mèdiques habituals, els professionals puguin detectar una conducta de risc; i finalment, la intervenció sanitària, una vegada s’hagi dut a terme el suïcidi o la temptativa, oferint suport social i psicològic tant a l’entorn, com als professionals que atenen aquests casos, que “moltes vegades es deixen de costat”.
Aquestes línies van acompanyades de quatre eixos transversals: la vigilància, el monitoratge i l’avaluació, on es preveu “crear un registre de suïcidis consumats o de temptatives de suïcidis”; formació dels professionals; coordinació i participació de tots els agents implicats, i desenvolupar eines digitals de suport que ajudin a fer més fàcil el registre o la identificació de conductes de risc. Pel que fa al registre, “es faria en col·laboració amb el SAAS a través de les dades de la història clínica compartida”, i recollirà totes les dades entorn als fets.
DESPLEGAMENT DEL PISMA
D’altra banda, la trobada ha servit també per fer “un punt de situació” de totes les accions que s’han fet i que es preveuen en l’àmbit de la salut mental. Pel que fa al desplegament del Pla Integral de Salut Mental i Addicions (PISMA), la secretaria d’Estat ha explicat que de les 62 accions que preveu, durant el final del 2024 i el que portem de 2025, s’han iniciat vuit accions més, 9 ja estan completades, n’hi ha 38 iniciades i 15 estan pendents. Mas ha detallat que les que estan menys desenvolupades són les accions de recerca, perquè “s’ha donat prioritat a les accions que pensàvem que tindria un impacte més positiu”.
La secretària d’Estat ha explicat també que ja s’ha iniciat la creació de l’Observatori Nacional de Salut Mental i Addiccions, una de les noves accions incloses al Pla Integral de Salut Mental i Addiccions (PISMA), el qual recollirà i analitzarà dades per orientar les polítiques públiques i permetrà monitorar indicadors com els casos d’addiccions, suïcidis o trastorns mentals.
Pel que fa a les accions que ja tenen en marxa i que donen continuïtat, la ministra ha destacat que en l’eix de la sensibilització tornen a engegar la campanya per trencar l’estigma ‘Que la salut mental sigui tabú és una bogeria’, que enguany se centrarà en l’esquizofrènia. També faran difusió de la línia verda 177 i el xat emocional als cinemes i a les xarxes socials; el Mou-Te per la teva salut (enguany dedicada a AUTEA), o les iniciatives ciutadanes sobre la salut mental que es va fer fa dues setmanes.
LÍNIA VERDA I XAT EMOCIONAL
També s’han presentat les dades de la línia verda (177). Mas ha detallat que des de la seva posada en marxa -el setembre del 2023- s’han rebut 91 trucades i s’han activat quatre vegades els serveis d’emergència. El 62% són dones i un 60% estan en la franja d’edat del 36 i 65 anys, seguit pel col·lectiu de 18 a 35. “Podem dir que hem pogut salvar quatre vides amb aquest telèfon en un any”, ha assegurat Mas. Pel que fa al xat de suport emocional ‘Tot bé’ -dirigit especialment als joves- s’han fet fins a 197 converses amb més de 4.040 missatges, i s’han atès 65 usuaris. Des del ministeri han fet un balanç molt positiu del funcionament de les dues eines, i han assegurat que volen impulsar més el xat emocional entre els joves. “Durant aquest mes d’octubre, s’engeguen accions de difusió als cinemes, a les xarxes socials i a través del posicionament als cercadors en línia”, ha explicat la ministra de Salut. El calendari d’accions culminarà el 23 d’octubre amb la inauguració oficial del nou centre de salut mental a l’Edifici del Ròdol, que ha començat a funcionar aquest mes.