Andorra ha anat fent passos els darrers anys per poder avançar en tot allò lligat amb la donació d’òrgans i teixits. El 2012 es va assolir la primera fita am bla donació de sang de cordó, el 2021 va arribar la segona en posar-se en marxa la donació de medul·la òssia i finalment el 2025 es va activar la donació de còrnia. Ara bé, un dels reptes pendents és aconseguir que quan algú mor al país i vol donar el seus òrgans, ho pugui fer efectiu al Principat sense necessitat d’haver de traslladar la persona en un hospital de fora, principalment de Barcelona, que és el que passa ara.
La qüestió està sobre la taula del ministeri i la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, a preguntes de l’Altaveu, ha reconegut que es treballa “constantment i amb molta força” per poder assolir una fita que ara mateix depèn de poder solucionar “traves burocràtiques”.
“Parlem de països diferents i en el moment que hi ha una defunció, depenent del lloc on es certifiqui aquesta defunció, es fa difícil el trasllat o l’obtenció dels òrgans”, ha exposat, afegint que “estem en una fase molt avançada per tancar alguns aspectes burocràtics que van relacionats amb el certificat i el registre de la mort”. Un cop solucionat això, “sí que ens podrem plantejar que l’extracció sigui aquí”. Segons Pérez, la voluntat és que abans de final d’any es pugui fer “aquest salt burocràtic i deixar establert el marc perquè tot sigui automàtic i tothom sàpiga que hem de fer”.
La secretària d’Estat de Salut n’ha parlat, precisament, en el marc del simposi ‘La donació com a part de la nostra vida. Una mirada interdisciplinària de la donació’ que han organitzat conjuntament el ministeri i el SAAS aquest divendres.
En aquest àmbit, Angel Ruiz, cap de la secció de coordinació de trasplantaments de l’hospital Clínic de Barcelona, ha destacat la relació de fa anys que es manté entre el centre català i l’hospital d’Andorra i que les experiències d’uns i altres poden ser “complementàries”. Des del seu punt de vista, “tenim un camí molt llarg” per poder aconseguir, precisament, desenvolupar la donació d’òrgans i aconseguir que qualsevol malalt andorrà que ho necessiti “no s’hagi de traslladar per tenir aquesta solució”. Es podria pensar en un escenari amb trasplantaments fets al país? “Hem d’anar pas a pas, hem de començar amb les coses més senzilles i anar progressant”, ha detallat, recordant que la donació i el trasplantament són processos “d’alta complexitat” que probablement farà impossible que se’n puguin fer aquí de qualsevol tipus, però “sí que podem anar creixent i començar a fer processos que avui no existeixen al país”.
DADES
Des que es va posar en marxa la donació de sang de cordó umbilical s’han registrat més de 1.600 donacions i s’han fet 7 trasplantaments. A més, el 2025 el 23% dels naixements ja han estat donants, un prop d’un 70% que han optat per la donació pública.
En el cas de la medul·la òssia, des del 2021, quan es va iniciar el programa, més de 700 persones formen part del registre, s’han pogut fer 5 tipatges confirmatoris i s’ha efectuat una donació efectiva amb receptor. Quant a la donació de còrnia, activa des del maig del 2025, fins avui s’han registrat 20 donants efectius i 16 còrnies viables.
Pérez ha destacat que les dades posen de manifest que la ciutadania d’Andorra és “solidària, compromesa amb la donació i a poder ajudar a continuar salvant vides”.