Així ho ha explicat la ministra, Helena Mas, en resposta a les preguntes escrites que, ara fa unes setmanes, va formular la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador. En el document, s’apunta que la situació viscuda amb Elvanse “s’emmarca en un context més ampli de dificultats d’abastiment de medicaments destinats al tractament per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, que afecten diversos mercats europeus des de fa anys”. Aquestes s’han intensificat aquest 2026 a partir de l’avís del laboratori Takeda Farmacèutica España S.A., que és qui comercialitza aquest producte sanitari. Es va advertir que hi havia “limitacions de disponibilitat” que “impedien atendre amb normalitat les comandes destinades al nostre país”.
Així, i tot i que es tracta del medicament de segona elecció, es va començar a fer servir més el 2024 i el 2025, justament, perquè el de primera línia, el metilfenidat, justament va patir problemes similars. “L’increment de la demanda, sumat a les limitacions de disponibilitat d’aquest darrer medicament, entre altres factors, ha contribuït a agreujar els problemes de subministrament i la manca d’estoc”, indica Salut.
Aquesta situació, però, s’hauria començat a reconduir el mes passat. “Durant l’octubre, s’ha restablert el subministrament del medicament a Andorra”, s’indica. Tot i això, s’apunta que el ministeri “manté un seguiment de les existències i les unitats distribuïdes a les farmàcies per comprovar-ne la disponibilitat efectiva i detectar possibles noves incidències”. A la vegada, hi ha contactes freqüents amb Takeda que hauria “manifestat el seu compromís de facilitat el subministrament” del fàrmac al país “en la mesura de les seves possibilitats”.
Govern posa en relleu que, efectivament, ara mateix es depèn bàsicament d’aquesta empresa. I és que “tot i que hi ha altres medicaments amb lisdexamfetamina [el principi actiu] autoritzats, no es troben comercialitzats al mercat espanyol”. Per tant, hi ha una situació “que limita les alternatives de subministrament disponibles i genera dependència d’un únic laboratori”.
El ministeri, a resposta de les preguntes d’Amador, assegura que “continuem explorant vies alternatives de subministrament”. De moment, la solució, però, no es trobaria a França, on des de l’abril es comercialitza un fàrmac similar, amb lisdexamfetamina. El motiu? El fet que “aquestes presentacions no disposen de finançament públic i tenen un cost superior a les comercialitzades a Espanya”. En tot cas, es deixa clar, “qualsevol alternativa d’aquest tipus ha de tenir en compte els requisits d’autorització i importació aplicables, així com les condicions de disponibilitat, contínuament de subministrament, cost i distribució, amb l’objectiu de garantir l’accés als pacients al tractament prescrit”.
Fins que es trobi aquesta alternativa, no hi ha més remei, doncs, que confiar en Takeda. Amb el laboratori es manté “una interlocució estreta” amb l’objectiu de “millorar la previsió de les comandes, fer-ne un seguiment continuat i anticipar possibles incidències”. Al mateix temps, es fa “un seguiment intensiu de les existències i de la distribució del medicament, per comprovar que es garanteix la disponibilitat efectiva a les farmàcies i per detectar amb antelació possibles noves dificultats”. També, “es treballa amb els professionals mèdics per promoure una prescripció adequada i ajustada als criteris clínics establerts”.