Projecte Vida alerta de la facilitat per accedir a l’alcohol a Andorra

L’associació reclama revisar els punts de venda, els horaris, els preus i la promoció, i adverteix que “no podem posar tota la responsabilitat sobre els joves i les famílies”

Projecte Vida reclama revisar l’entorn que facilita i normalitza el consum d’alcohol.
Projecte Vida reclama revisar l’entorn que facilita i normalitza el consum d’alcohol.

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Projecte Vida considera que el debat sobre el consum d’alcohol entre els joves no es pot limitar a com i quant beuen, sinó que també s’ha de posar el focus en l’entorn que facilita aquest consum. L’entitat alerta de l’elevada accessibilitat a l’alcohol que hi ha al país i reclama que les polítiques de prevenció vagin més enllà de les campanyes de sensibilització i entrin també en qüestions com els punts de venda, els horaris, els preus o la promoció.

La valoració, facilitada a aquest mitjà, arriba després que la responsable de projectes del Pla Nacional contra la Drogodependència, Glòria Domènech, expliqués que els joves tendeixen actualment a consumir alcohol amb menys freqüència, però concentrant-ne més quantitat en períodes de temps més curts. Un patró que incrementa els riscos i que també s’ha detectat en contextos de festa, oci nocturn i celebracions populars.

Joves consumint alcohol.

Relacionat

Els joves beuen menys vegades però amb molta més quantitat

En aquest sentit, des de Projecte Vida comparteixen la preocupació, però consideren que cal ampliar el focus. “A Andorra tenim un problema important amb l’alcohol i el debat no hauria de quedar-se només en com beuen els joves, sinó també en l’entorn que els oferim”, assenyalen.

Un dels punts que l’associació posa sobre la taula és la facilitat per comprar alcohol. “Es ven amb molta facilitat, el trobem en molts tipus d’establiments, fins i tot en gasolineres, i amb uns horaris de venda molt amplis”, remarquen. Per això, reclamen que qualsevol estratègia preventiva analitzi també “la disponibilitat, els punts de venda, els horaris, els preus, la promoció i la normalització social”.

“A Andorra tenim un problema important amb l’alcohol i el debat no hauria de quedar-se només en com beuen els joves, sinó també en l’entorn que els oferim”, assenyalen

“No podem posar tota la responsabilitat sobre els joves i les famílies. Si diem que ens preocupa el consum intensiu d’alcohol, també ens hem de preguntar quin entorn tenim i fins a quin punt facilita aquest consum”, defensen des de l’entitat.

Igualment, Projecte Vida valora positivament algunes de les mesures previstes en el nou Pla nacional contra les drogodependències, especialment les relacionades amb la formació, la prevenció i la capacitació dels professionals. Considera, però, que falta reforçar-ne la vessant més estructural. “No només hem de formar i sensibilitzar, també hem de revisar les condicions que faciliten el consum”, insisteixen.

MÉS DADES I REDUCCIÓ DE RISCOS

L’entitat també posa sobre la taula la necessitat de disposar de més dades específiques i continuades sobre les addiccions al país. L’Enquesta Nacional de Salut permet obtenir una fotografia general de la situació, però Projecte Vida considera que “no és suficient” per determinar amb precisió com evolucionen els diferents consums o si estan canviant els perfils de les persones afectades.

L’associació confia que aquesta mancança es pugui corregir amb el futur Observatori de Salut Mental i Addiccions previst dins del PISMA i que segons va apuntar la ministra de Salut, Helena Mas, en sessió parlamentària, hauria de posar-se en marxa a finals d’aquest any o principis del que ve.

Precisament aquesta manca de dades o d’una mostra més global és el que preocupa a l’entitat. “Nosaltres podem explicar què estem veient a Projecte Vida, però la nostra és una mostra de les persones que arriben a l’associació. No podem afirmar que el que observem representi tota Andorra”, remarquen. Per saber si augmenta un determinat consum o si una política està funcionant, defensen, calen dades “globals, comparables i actualitzades”.

Finalment, l’associació reclama incorporar amb més força la reducció de riscos en les polítiques dirigides als joves. Considera que la prevenció no pot quedar-se únicament en el missatge de no consumir, sinó que també ha de donar eines a aquells que ho acabaran fent.

Això passa, expliquen, per parlar de quantitats, dels riscos de barrejar substàncies, de no conduir, de cuidar-se entre iguals, de saber identificar una intoxicació o de reconèixer quan cal demanar ajuda. “En altres països aquesta mirada ja està molt més incorporada en les polítiques preventives. A Andorra creiem que encara tenim molt recorregut per fer en aquest sentit”, conclouen.

Etiquetes

Comentaris

Trending