Segons el document, el 98% de la població està coberta pel sistema públic i la cartera de serveis és àmplia, incloent-hi determinades prestacions realitzades a Espanya i França. Paral·lelament, però, el 73,2% dels residents disposava el 2023 d’una assegurança privada complementària. Aquest tipus de cobertura va representar el 17,9% de la despesa sanitària corrent, la proporció més alta de tots els països de la Regió Europea de l’OMS.
L’informe atribueix aquest pes a l’estructura del model andorrà, basat en una assegurança social amb copagaments habituals: el 10% del cost de l’hospitalització, el 25% de l’atenció ambulatòria, odontologia i medicaments, i el 35% de la rehabilitació. L’assegurança privada cobreix, en gran part, aquests imports.
L’informe atribueix aquest pes a l’estructura del model andorrà, basat en una assegurança social amb copagaments habitual
Aquesta configuració explica que la despesa directa de les llars (‘pagaments de butxaca’) representés l’11% del total el 2023. Les dades d’enquestes familiars indiquen que les llars destinen de mitjana un 3% del seu pressupost a primes d’assegurança privada, davant l’1,8% en pagaments directes per serveis.
Malgrat el pes de la VHI, el sistema es finança principalment amb fons públics — el 71% de la despesa corrent en salut el 2023 — i la salut representa el 18,3% de la despesa pública total, un indicador que l’informe interpreta com una prioritat pressupostària rellevant.
Pel que fa als resultats en salut, l’informe recull que l’esperança de vida va passar de 83,4 anys el 2016 a 84,6 el 2023, una de les més altes de la Regió Europea. També destaca una cobertura vacunal d’entre el 94% i el 99%, una taxa de mortalitat infantil de 1,5 per cada 1.000 nascuts vius i absència de mortalitat materna registrada.
En recursos humans, Andorra presenta més metges per habitant que la mitjana regional, però menys infermeres. El 2023 es comptabilitzaven 507 metges i 451 infermeres per 100.000 habitants. Tots els metges en actiu han estat formats a l’estranger; en infermeria, el percentatge era del 42,2%, fet que enfronta directament la planificació de la plantilla. L’OMS assenyala com a repte també l’envelliment del col·lectiu mèdic: entre 2011 i 2021, la proporció de metges majors de 55 anys va passar del 22,1% al 36,2%.
Finalment, el document identifica un increment de la càrrega associada als trastorns mentals, especialment la depressió i l’ansietat, fet que ha motivat accions per reforçar l’atenció comunitària. Tanmateix, es detecta la manca de recursos intermedis — com unitats subagudes i recursos domiciliaris — que facilitin altes hospitalàries i evitin ingressos innecessaris.
En conjunt, l’informe descriu un sistema amb alta cobertura i despesa per càpita elevada, però amb una dependència notable de l’assegurança privada complementària i reptes estructurals en personal sanitari i salut mental.