I és que la vocació del SAAS, segons que han recordat algunes de les fonts consultades, és totalment assistencial i la recerca hi té un encaix més complexe. També des del punt de vista financer. La investigació necessita diners i, per exemple, rebre aportacions privades, circumstància que des del SAAS es considera molt complexe si no impossible i, en canvi, es creu que l’entorn universitari pot ser més facilitador de la col·laboració público-privada.
L’esmentat laboratori es reformularà com a institut de recerca biomèdica i juntament amb l’Institut Universitari de Recerca de la Salut que impulsa l’UdA podrien coincidir en l’edifici de CATSA, a Sant Julià, tal i com va avançar RTVA, on es preveu situar un equipament que aprofundeixi en la investigació especialment de caràcter biològic. Si fos pel SAAS, en el mateix espai hi podria anar el laboratori de salut pública, i així s’alliberaria una mica més d’espai a l’hospital, que ara mateix comença a anar molt faltat de lloc per dur a terme la tasca assistencial.
Tota la maquinària que va adquirir el SAAS per dotar d’eines el laboratori d’epidemiologia ara per ara continuarà al centre hospitalari. Entre altres coses, perquè totes aquestes eines estan donant, com a mínim en part, una resposta assistencial al SAAS. No es descarta que quan tot plegat estigui reorganitzat, hi hagi també un traspàs d’eines. Però d’entrada no es preveu. I tampoc està clar on anirà el poc personal de què estava dotat el laboratori més enllà del seu director, que segurament s’incorporarà al sector privat.
Els professionals que configuren l’equip de l’actual laboratori nacional epidemiològic podrien clarament reforçar, si així ho consideren adient, la unitat d’anatomia patològica, que és un dels serveis que s’ha de reformular a l’alça durant el proper exercici 2026, com així ho preveu el pressupost del SAAS.