Segons Robinat, però, les operacions clandestines d’aquest subministrador haurien cessat: “Va viure a Andorra una temporada i va fer determinades coses que no tenen res a veure amb el sector farmacèutic”. Per tant, ara mateix, els farmacèutics no tenen “cap constància” de l’existència de circuits de venda ‘secrets’ (en la majoria dels casos, els interessats feien la demanda del fàrmac a través de Telegram i es movien, sobretot, per raons econòmiques, de preu). “Que nosaltres sapiguem, no hi ha res”, reitera el president del col·legi. Pel que fa a la dispensa oficial i controlada d’Ozempic, Mounjaro i Wegovy, la situació a les farmàcies “està normalitzada” i l’estoc, també. “És cert que durant una bona temporada ens vam quedar sense existències d’Ozempic”.
Robinat afegeix que Ozempic és l’únic dels tres medicaments que està cobert per la CASS i també és l’únic que es prescriu per disminuir els nivells de glucosa (diabetis). La indicació –argumentació– per prendre Wegovy i Mounjaro sempre és la mateixa: baixar el pes corporal. “Una cosa és la indicació i l’altra el principi actiu”. Per tant, Ozempic tant pot ser receptat per una qüestió d’excés de pes com per controlar la diabetis. En canvi, tot i que té el mateix principi actiu, Wegovy –no cobert per la seguretat social– només es recepta per aprimar-se: “És una mica surrealista perquè el producte és el mateix, però és el que s’ha aprovat a Espanya. No deixa de ser mercadeig”. El principi actiu de Mounjaro és un altre.