L’actual president del Col·legi Oficial de Farmacèutics d’Andorra (COFA), Jesús Robinat, recorda que es portava molts anys treballant en una llei que regulés el sector. “Fins ara la farmàcia és totalment liberal, qualsevol andorrà farmacèutic pot muntar una farmàcia”, explica i assegura que no té cap mèrit ser el president col·legial que ha tancat l’acord definitiu perquè és “gràcies a tota la feina anterior, és un treball de fa molts anys, que per rotació ara hem acabat”. I no identifica cap detonador concret del motiu pel qual ara sí que s’ha tancat el text i fa uns anys no. De fet, deixa caure, si va acceptar presidir el col·legi assistit de nou persones més -“vaig demanar que si la junta podia ser de deu persones, que n’hi haguessin deu”- va ser per poder acabar tancant la llei. I, en principi, quan el juny de l’any que ve acabi el seu mandat no té intenció de seguir.
El text pactat amb el ministeri de Salut dona força a la farmàcia com un servei sanitari comunitari, regula on hi podrà haver farmàcies tenint en compte criteris de distància entre les oficines i el volum de persones que potencialment puguin atendre, fixa un règim sancionador, regula la venda a distància o estableix, per exemple, que una única societat podrà tenir un màxim de sis farmàcies, en una mostra, per exemple, del manteniment de l’statu quo actual, atès que per exemple Pasteur i Galeno, dos exemples només, són sis farmàcies.
Als farmacèutics, per exemple, ja els hauria anat bé que si es tancava una farmàcia no se’n pogués obrir cap més. Però la llei estableix que durant un període de cinc anys, si tanca alguna oficina, se’n podrà obrir una altra. Si passen cinc anys i no se n’ha obert cap voldrà dir que no és necessària i es reduirà d’un (o de dos o dels que sigui) el nombre base d’oficines, ara fixat en 57 establiments. Aquests són alguns dels “estira-i-arronsa” que s’han hagut de mantenir amb els responsables del ministeri amb els quals s’han anat mantenint reunions i reunions.
Robinat, que assegura que no consta ara per ara que hagi de tancar cap farmàcia però, tampoc, que no n’hagi d’obrir cap de nova, d’aquí l’estabilitat de què parlaven la ministra de Salut, Helena Mas, i la responsable de recursos sanitaris, Carme Pallarès, afirma amb rotunditat que “som un servei sanitari” i que ha quedat superada aquella visió, aquell “punt de vista diferent”, “del mercantilisme del negoci”. “Pensem amb farmàcies i malalts, que és l’obsessió”. D’aquí que hi hagués el debat de sobre l’ordenació per metres de distància. Però “també s’ha de veure on hi ha els malalts”. El criteri poblacional, vaja. D’aquí que el text pactat treballi amb les dues variables la distància entre oficines i el volum de població al qual teòricament pot donar servei.
El president del col·legi de farmacèutics deixa clar que hi ha alguns aspectes lligats a la llei que s’hauran de desenvolupar a través de reglaments, que els professionals també miraran amb lupa. Per exemple, cal definir encara “què vol dir residencial”. En essència, però, hi ha satisfacció i no creu que hi hagi cap professional de la farmàcia dissident. Per cert, que malgrat que hi ha 57 farmàcies, el col·legi aglutina més de 80 farmacèutics -n’hi ha que treballen a l’hospital, en laboratoris…- i encara al país hi ha alguns titulats més en la matèria que no estan col·legiats perquè no els cal.
100% CAPITAL FARMACÈUTIC ANDORRÀ
Una de les qüestions que destaca Robinat del text acordat -falta encara que passi fonamentalment el sedàs legislatiu i encara podrien arribar a canviar coses, però els farmacèutics esperen que no- és que s’estableix per llei que per obrir una farmàcia a Andorra el capital ha de ser 100% farmacèutic i andorrà. I el titulat ha d’estar establert per compte propi. Això ha de permetre “que els d’aquí” -i deixa clar, andorrans i residents de llarga durada- “puguem treballar” i que hi hagi un filtre “per evitar el mercantilisme”.
Una vegada tancada la llei d’ordenació del sector farmacèutic, caldrà afrontar altres qüestions: la llei del medicament (i possibles dificultats d’abastiment que hi hagi), el preu que l’administració paga als farmacèutics per assegurar les guàrdies...
La farmàcia, deixa clar Robinat, “no és un negoci, és un servei” i per això es posen a la llei limitacions al capital de fora perquè no hi pugui haver “distorsions” com les que hi ha hagut en altres sectors. Perquè el que es coneix, es respecta i “tota la resta se m’escapa i et fa por”, diu el president dels farmacèutics, que assegura que en cap moment s’ha elaborat la llei tenint en compte la possibilitat que més aviat o més tard hi pugui haver un acord d’associació amb la Unió Europea (UE). Ve a dir Robinat que no està pas gens clar que passaria si s’acaba donant llum verda a l’associació amb Europa.
També explica que tot el cos de l’articulat destinat a regular infraccions i a establir sancions no suposa pas uns grans canvis perquè Salut, d’inspeccions ja en fa i quan s’ha hagut d’expedientar i sancionar també ho ha fet. I si ha hagut d’intervenir el col·legi, també ho ha fet. A més, “entenc que ningú no ven sense recepta” quan aquesta pertoca i, en el cas que això passi i es pugui demostrar, doncs ja hi ha els mecanismes per sancionar i hi continuaran sent amb tanta o més força.
Una vegada tancada la llei d’ordenació del sector farmacèutic, caldrà afrontar altres qüestions. Altres textos, per exemple. Com la llei del medicament. Cal mirar, també, si hi ha o no abastiment de fàrmacs -que Robinat afirma que tret d’alguna mol·lècula referent al TDAH no es va pas malament i tot i amb això hi ha recanvis- i algun dia s’haurà de reclamar amb tota la força una millora del preu de la guàrdia. Actualment, els farmacèutics cobren les guàrdies a raó de poc menys de tres euros l’hora els dies laborables i no gaire més de cinc els festius.