Les dades estan recollides, juntament amb moltes altres, en l’informe ‘Vigilància de les malalties de declaració obligatòria 2021-2025’, que recull totes aquelles patologies de les quals s’ha d’informar les autoritats si se sospita que alguna persona s’ha contagiat. Entre aquestes, la varicel·la, una malaltia que, cal recordar, provoca principalment erupció a la pell amb forta picor i febre. La metgessa de l’àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut Mireia García explica que, en línies generals, no ha de suposar grans complicacions, però sí que “és menys greu en infants que no pas en adults”. Aquesta franja d’edat sí que pot patir afectacions més potents.
Pel que fa a les infeccions de transmissió sexual, creixen les de clamídia -de 48 a 58- però cauen les de sífilis -d’11 a 8- i les de gonorrea -de 31 a 14-
Pel que fa a les dades fredes, el 2025 el ministeri va rebre 44 notificacions de possible contagi. Un any abans, 29. Per tant, hi ha un increment notable de casos. De fet, es tracta de la dada més elevada de tot el període analitzar a l’informe. Això es tradueix en una taxa d’incidència de 49,41 malalts per cada 100.000 habitants, en comparació amb els 33,3 del 2024. En tots dos casos, les xifres són les més elevades dels darrers cinc anys.
García apunta que, certament, els darrers anys els cavis en el sistema de declaració han facilitat que es facin aquestes notificacions i, per tant, “ara les dades són més reals”. A banda, però, s’entén que un dels motius de l’increment del 2025 és que “hem tingut diversos brots”. En concret, segons l’informe, cinc. És a dir, arran d’un primer malalt, persones del seu entorn també es van contagiar. Això es va detectar a diferents centres escolars.
A banda d’adoptar les accions necessàries per controlar-los, també es va considerar necessari adoptar altres mesures. “Vam promoure la vacunació entre aquells adolescents que no la van rebre en el seu dia”, comenta. Així, a partir del 2016, aquest vaccí entra en el calendari per als infants, però tots aquells que nasquessin abans, no la tenen. I, per això, s’ha mirat de difondre la necessitat de posar-se-la ara, sobretot per quan es facin adults, ja que llavors la malaltia té més risc d’esdevenir més complicada. “Amb ella et pots infectar igual, però s’evita la gravetat”, comenta la doctora García.
Ara, el ministeri segueix amb interès les dades que s’han anat recopilant ja el 2026. “L’important és detectar-ho i identificar la població vulnerable. Ara, ja la tenim més coberta”, ha indicat. “Seguirem tenint casos? Sí, perquè encara hi ha gent no vacunada i perquè tampoc és 100% efectiva, però esperem que vagin a la baixa”, ha apuntat.
Pel que fa a altres malalties, durant el 2025 s’han confirmat dos casos de meningitis, que entrarien dintre d’una casuística normal. En canvi, sí que ha crescut les malalties meningítiques que no són causades per meningococs sinó per una varietat àmplia d’altres microorganismes. En aquest sentit, s’ha passat de 3 a 9 i des del ministeri es farà seguiment, tot i que, per ara, s’entén que no ha de provocar cap gran preocupació. També hi ha tres casos de còlera i 12 intoxicacions alimentàries, el doble que el 2024. Set d’aquestes van ser a l’àmbit domèstic, causes pel consum de bolets (4) o de peix (2).
Pel que fa a les malalties de transmissió sexual, cauen els casos de sífilis (d’11 a 8) i de gonorrea (de 31 a 14). En canvi, pugen els de clamídia, que passen de 48 a 58. Durant el 2025 també es van confirmar dos casos de verola del mico i quatre del virus del papil·loma humà.
Una altra dada que és remarcable és l’alta incidència de la grip durant el 2025. La taxa es fa disparar fins als 1.868,8 casos per cada 100.000 habitants. En aquest cas, es deu al fet que el pic de la temporada 2024-25 va caure al gener i, en canvi, el del passat hivern, al desembre. Per tant, hi ha dos moments d’alta afectació de la malaltia.