Les associacions en pro de la salut mental es demanen si Govern pretén “amagar els malalts a fora”

Els col·lectius que lluiten perquè els afectats per trastorns de qualsevol mena puguin disposar de recursos i mitjans denuncien que l’administració “no escolta” alhora que minimitza el problema perquè “no hi ha cap mena d’autocrítica” però sí menysteniment cap a les reivindicacions

Lectura del comunicat-manifest en les immediacions del CREI i de l'antiga Clínica de Santa Coloma.

Les coses es poden dir de moltes maneres. Fins i tot dient blanc per deixar creure que penses negre. És el cas dels col·lectius que lluiten perquè els afectats per trastorns derivats de la salut mental puguin disposar de recursos i mitjans, que no entenen que es vulgui crear una mena de ‘gueto psiquiàtric’ a la zona de l’antic hospital de Santa Coloma ni que s’aposti per una residència a la Seu. “Encara que no donem per fet que en cap cas sigui la intenció de Govern, es pot donar la imatge de voler amagar les persones malaltes a fora.”

Les responsables d’ADJRA, AFMMA i Projecte Vida han lamentat el tracte rebut en la darrera reunió sobre salut mental i addiccions i han assegurat que “no se’ns escolta”. Més encara: després de llegir, aquesta tarda, un contundent comunicat, han advertit aquesta tarda que no pensen assistir a cap més reunió amb l’administració mentre que “les decisions ja estiguin preses” però “la feina continuï per fer”. “Estan endiosats”, “no hi ha ni una engruna d’autocrítica, tot ho fan bé”, han lamentat les representants dels esmentats col·lectius.

Eva Tenorio, Sandra Cano i Rosa Lluís durant la lectura del manifest.

Sandra Cano en nom de l’Associació en Defensa dels Joves en Risc (ADJR), Rosa Lluís com a màxima representant de l’Asociació de Famílies afectades per Malalties Mentals (AFMMA) i la presidenta de Projecte Vida, Eva Tenorio, han llegit, en presència d’altres integrants dels respectius col·lectius, un manifest que posa de relleu la sensació de buidor que senten després de la taula nacional celebrada la setmana passada a Encamp i la recepció que els va fer aquest dilluns el cap de Govern, Xavier Espot. Se senten menystinguts. Veuen que se’ls fa cas omís.

El lloc escollit per fer l’acte -“no volem donar cap toc d’atenció però sí parlar clar”, han assegurat les activistes socials- no era gratuït. Entre l’actual CREI i l’antic hospital de Santa Coloma, al carrer Gil Torres. Allí han repudiat, ho ha dit Rosa Lluís, que aquella zona es pugui convertir en un “nou gueto de Varsòvia, que tots sabem què va ser”. Es refuta que Govern tingui previst situar en aquell punt diversos dispositius destinats a persones amb trastorns. I es rebutja, també, perquè és una zona de risc de caiguda de blocs rocosos, tal i com la geologia s’ha encarregat de demostrar en diverses ocasions no pas molt llunyanes. Tenen clar, però, que l’administració posarà sobre la taula suposats arguments tècnics i tal dia farà un any.

EL COMUNICAT

El comunicat llegit a tres veus per Tenorio, Cano i Lluís, posava sobre la taula sis punts, alguns dels quals coincidien en una demanda similar: demanar una programació concreta i detallada de trobades per anar tractant totes aquelles qüestions que escaigui derivades del desplegament del pla integral de salut mental i addiccions (PISMA). En fi, que les associacions recorden que estan formades per persones sense afany de lucre però sí amb “esperit constructiu i apolític” amb reivindicacions que “transcendeixen les disputes polítiques conjunturals”.

“No tindrà cap sentit que continuem assistint a les taules de treball i les reunions perquè se’ns instrumentalitzi per sortir a les fotos, a la premsa, per donar una falsa aparença de treball en equip”

Han deixat clar, i hi han insistit en diverses ocasions, que les taules de treball han de ser, justament, de treball i no meres reunions informatives on l’administració anuncia què pensa fer sense que els afectats puguin fer les aportacions escaients. “No tindrà cap sentit que hi continuem assistint perquè se’ns instrumentalitzi per sortir a les fotos, a la premsa, per donar una falsa aparença de treball en equip”, resava el manifest.

I els dos darrers punts esmentats tenien a veure amb la residència que es vol fer a la Seu amb suport del Govern i la decisió ja adoptada de situar damunt del CREI pisos per a persones que necessitin suport. En el comunicat, els col·lectius lamenten que a les persones amb trastorns “se les oculta de la societat andorrana promovent una sensació en la persona de no sentir-se acollida pel seu país i estigmatitzant-la per la seva malaltia”.

LES PRECISIONS

Les tres representants associatives -Tenorio ha estat qui més clarament ha dit que per acudir a reunions on tot està decidit i no es vol conèixer el parer dels col·lectius implicats no cal anar a taules “per fer la foto”- han lamentat moltíssim el tracte rebut per part dels representants de l’administració. I han afirmat que hi ha una “improvisació” més o menys constant. De fet, han lamentat que si s’han reactivat molts contactes, reunions o taules de treball és arran d’una anterior compareixença en què es van deixar clares les coses amb dades objectives.

Les tres activistes, amb el suport d’altres companyes i companys, han estat molt crítiques amb les maneres de fer dels dirigents polítics i han celebrat, això sí, que el nou cap del servei de Salut Mental, Carlos Mur de Viu, exposi sense embuts la situació que es viu al país en relació amb la Salut Mental encara que sigui per fer “‘automàrqueting’”. Eva Tenorio, però, ha deixat clar que ningú no els ha informat de la suposada posada en marxa d’una unitat per tractar joves amb addiccions derivades de la tecnologia i, en general, han lamentat que malgrat estar sobre de les coses i permanent al cas de qualsevol cosa que passa en relació amb la salut mental, s’han d’acabar assabentat de les coses pels mitjans de comunicació.

Eva Tenorio i Sandra Cano repassant els riscos geològics a l'antiga Clínica de Santa Coloma.

Les representants d’ADJRA, AFMMA i Projecte Vida han rebutjat també, s’ha dit i ho han esmentat en el comunicat llegit, la decisió ja adoptada del Govern de fer un conveni amb el bisbat d’Urgell per tal de participar en l’impuls d’un centre residencial a la Seu. En aquest sentit, Cano ha recordat que el PISMA estableix el ‘rescat’ de les persones amb trastorns que estan fora. I ara es continua defensant des de l’administració fer un centre fora de les fronteres andorranes. “La Seu és un altre país”, han recordat tot lamentant, ho ha verbalitzat la presidenta de l’ADJRA en més d’una ocasió, que quan un jove marxa del Principat “amb un problema, acaba tornant amb quatre”.

I Rosa Lluís ha estat qui més contundent s’ha mostrat davant la possibilitat que es vagin amuntegant dispositius a la zona de l’antic hospital de Santa Coloma, un immoble abandonat que es vol aterrar i que, ha recordat la presidenta de l’AFMMA, pot portar riscos associats com el fet que hi hagi amiant. O, simplement, el molt soroll que comportaran les obres tindran un impacte notori en la vida d’uns joves, els internats al CREI, que justament si una cosa els cal per atenuar moltes de les seves patologies és calma.

LA ‘RECEPCIÓ’ AMB ESPOT

Encara hi ha hagut temps per fer el tomb a la trobada que les representants dels col·lectius que defensen més atenció i més recursos per tractar la salut mental van mantenir aquest dilluns amb el cap de Govern, Xavier Espot. En el marc de la precampanya que fa temps que està duent a terme, el mandatari governamental va rebre aquest dilluns diversos col·lectius socials. Sandra Cano i Rosa Lluís són dues de les dirigents associatives que van trobar-se amb Espot.

Rosa Lluís i Sandra Cano arribant al despatx de Xavier Espot aquest dilluns.

El balanç de la trobada, a parer de les activistes, no pot ser d’allò més negatiu. La indiferència, en certa manera, seria la tònica general. O com se’ls va dir a Encamp durant la taula nacional de salut mental, s’agafen les coses amb “excessiva passió i emoció”. Però si una cosa se’ls va quedar clavada com una estaca al pit, ho ha evidenciat Cano, va ser que Espot els digués, sempre segons les activistes, que no hi ha marge per fer un centre “per quatre joves amb trastorns alimentaris”. Ni són quatre ni només sofreixen problemes amb l’alimentació, ha recordat la president de l’ADJRA.

De fet, altres integrants de les associacions que avui han explicitat el seu malestar amb com s’està gestionant tota la qüestió de la salut mental han recordat que els intents d’autòlisi, malauradament, estan més a l’ordre del dia del que hauria. I Sandra Cano ha conclòs que no pot ser de cap manera que es negui la possibilitat que hi hagi al país “un únic espai terapèutic per a joves” que pateixin trastorns i que hagin de ser tractats al marge d’odres judicials o retirades de tutel·la als seus progenitors.

Etiquetes: