Després d’anys de feina i debat, el ministeri de Salut i el Col·legi de Farmacèutics han tancat el projecte de llei d’ordenació del sector, que actualitza una normativa que datava del 1977 i que reforça “el rol professional del farmacèutic comunitari”. Amb aquest projecte de llei, presentat per la ministra de Salut, Helena Mas, i la responsable ministerial de recursos sanitaris, Carme Pallarès, Andorra consolida un model farmacèutic modern, equitatiu i alineat amb els estàndards europeus. Així, “la planificació territorial reduirà desequilibris i optimitzarà distribució de recursos i millorarà les condicions del servei de les farmàcies”, “l’enfortiment de l'atenció farmacèutica i el control del circuit del medicament permetran un ús més segur i racional dels medicaments” i “es millora la seguretat jurídica del sector”.
Andorra disposa actualment de 57 oficines de farmàcies. Aquest serà el número de referència per al futur. La xifra base. Però segons els criteris establerts en la llei d’ordenació farmacèutica, com a mínim a Encamp -que no al Pas de la Casa-, a Ordino i a la Massana, sempre com a caps de parròquia, encara n’hi cabria alguna més
Un dels punts de fricció entre ministeri i professionals eren els criteris en relació amb la situació de les oficines de farmàcia. Andorra disposa actualment de 57 oficines de farmàcies. Aquest serà el número de referència per al futur. La xifra base. Però segons els criteris establerts en la llei d’ordenació farmacèutica, com a mínim a Encamp -que no al Pas de la Casa-, a Ordino i a la Massana, sempre com a caps de parròquia, encara n’hi cabria alguna més. En tot cas, les que ja hi són ja hi són i ni tan sols els caldrà complir l’espai mínim que fixa la nova llei, de 70 metres quadrats. Però si mai s’han d’obrir farmàcies noves cal atendre’s a un seguit de requisits.
El criteri general és que hi ha d’haver 2.350 habitants per farmàcia i que hi ha d’haver un mínim de 60 metres si es compleix el criteri poblacional o es trasllada una farmàcia existent. Això sí, hi ha excepcions per garantir l’accés a les farmàcies. En els caps de parròquia (i per a aquesta causa Santa Coloma i el Pas de la Casa es consideren com a tals) amb sobreoferta les noves obertures es podran només a més de 500 metres en zona residencial. En altres nuclis, l’obertura s’haurà de fer a més d’un quilòmetre i sempre que hi hagi 1.500 habitants com a mínim.
Com s’ha dit, la ministra de Salut, Helena Mas, ha indicat que actualment el país té les farmàcies que necessita. “El nombre de farmàcies que hi ha és el que s’adequa a la necessitat de país perquè és una xifra molt estable”, altra cosa és que hi hagi oficines que estan molt concentrades en determinats indrets, producte, en aquest cas, d’un reclam també turístic. Les 57 farmàcies en global és el nombre de base. “Si se’n tanca una, n’hi cabrà una altra”, ha indicat Mas al costat de la cap de recursos sanitaris del ministeri, Carme Pallarès. Ara bé, si tanca una farmàcia i durant cinc anys no se n’obre cap, el número de base quedarà reduïda en una unitat.
Mas i Pallarès han deixat clar que “volem potenciar la farmàcia de proximitat” i han destacat la feina feta durant anys amb el col·legi professional, al qual han agraït “la seva feina i predisposició”. També han repassat algunes dades per deixar clar que mentre a Andorra hi ha 70 farmàcies per cada 100.000 habitants, a l’OCDE de mitjana n’hi ha 28 i a Espanya (47) i França (31) també s’està força per sota de la xifra andorrana. No obstant això, els models farmacèutics arreu són força diferents entre ells.
GRANS REGULACIONS
Més enllà d’aquests punts més de fricció, el nou marc legal deixa clar que la importació de medicaments queda reservada a farmàcies, serveis de farmacia dels hospitals i distribuïdors a l’engròs de medicaments amb excepcions regulades per a professionals de la salut i centres veterinaris en circumstàncies determinades. La dispensació de medicaments queda reservada a farmàcies i serveis de farmàcia dels hospitals, sota responsabilitat de farmacèutic. Les oficines farmacèutiques, ja s’ha apuntat, han de tenir a partir d’ara 70 m2 i 20m2 més si hi ha laboratori. I poden oferir activitats complementàries com són l’òptica, la dietètica i la nutrició, o l’ortopèdia.
El projecte de llei “regula per primera vegada la venda a distància, i nomé serà autoritzada a medicaments sense recepta”; fins ara hi havia un buit legal i es podia vendre tot, encara que els fàrmacs que necessiten prescripció no es poden publicitar
Es vol una farmàcia propera, comunitària i alhora mol professional capaç d’una excel·lent dispensació de medicaments, seguiment de tractaments farmacològics, atenció farmacoterapèutica, activitats de salut pública i promoció de la salut. I lligat a allò ja esmentat de l’aspecte territorial, i vist l’elevat nombre de farmàcies que hi ha, es considera que ara cal fer una ordenació objectiva garantint equitat territorial, evitant zones massificades i zones sense cobertura. I les farmàcies són o han d’esdevenir -malgrat que la llei no té efectes retroactius-un establiment sanitari d'accés directe i horari d'obertura molt ampli.
El projecte de llei “regula per primera vegada la venda a distància, i nomé serà autoritzada a medicaments sense recepta” i, alhora, el text preveu un ampli règim disciplinari i sancionador que “també facilitarà la part més ingrata que és la de fer complir la norma”. Com és habitual, les infraccions es dividiran en lleus, greus i molt greus podent anar de 300 a 3.000 euros en el primer cas, de 3.001 a 20.000 euros en el segon nivell i de 20.001 a 300.000 euros en el tercer cas. Quan els incompliments siguin molt greus -com ara que es venguin o s’adquireixin medicaments no autoritzats, que es posi en risc la salut dels usuaris, etc…- es podrà fins i tot inhabilitar el professional i clausurar de forma temporal o permanent l’establiment.