Marta Pérez i Maria Crespo, infermeres i educadores d’aquests tallers, reben l’Altaveu al Centre Atenció Primària de Santa Coloma per parlar de la concepció de la sexualitat que tenen els adolescents d’avui. Fa més de deu anys que Pérez i Crespo es ‘passegen’ per les aules del país oferint formació sexual i afectiva i resolent dubtes. “Els tallers van ser impulsats per la Consulta Jove ara fa 33 anys; unes infermeres van detectar aquesta necessitat en la població juvenil”, apunta Pérez. Avui, les formacions les duu a terme un equip de sis infermers, que cobreixen una vintena de centres. El contingut de les visites, és clar, “va en funció de l’edat dels alumnes”. “A cada edat tractem uns temes diferents, un temari ajustat”, diu Pérez. “Un temari que també va evolucionant”, afegeix Crespo: “No és el mateix el que cal transmetre avui que el que calia explicar fa 33 anys. En aquella època, la feina que es feia era de prevenció d’infeccions de transmissió sexual, d’ús del preservatiu. Eren qüestions molt relacionades amb la problemàtica del VIH que es vivia aleshores”. Ara, com és lògic, el contingut de les xerrades ha canviat: “Mantenim algunes qüestions de salut sexual pràctica, però ens adaptem a la realitat dels joves. A sisè de primària tractem els canvis físics, el funcionament del cos, el concepte de respecte; a primer i segon d’ESO abordem qüestions com ara l’enamorament i les relacions sanes o, de manera més genèrica, la sexualitat; i a partir de tercer d’ESO ja passem a parlar de relacions sexuals, de la comunicació que cal establir amb l’altra persona”.
El consum de continguts pornogràfics “fa que es pensin que tenen molta informació, que en saben molt del tema, i al final el que veuen és una pràctica sexual concreta, però el concepte de sexualitat és tan ampli…”
Al cap i a la fi, el que ha variat és el focus, que no ja és tan tancat: “Ara parlem més dels canvis psicològics, de les emocions, de com ens influeixen les transformacions durant la pubertat. Aquests temes no es tractaven tant abans. Tot era més pràctic, més enfocat en la protecció”. El consentiment i el respecte, és clar, són conceptes centrals en aquests tallers, puntualitza Pérez: “Han d’aprendre a detectar com se senten i què és el que han d’acceptar o no, com poden posar límits”. “Les relacions han de ser sanes, segures i consensuades. El benefici ha de ser més ampli. Cal evitar riscos, però no només físics, de contagi. També s’ha de treballar per evitar abusos”, amplien aquestes dues infermeres. Les xarxes són una altra qüestió que no se’ls escapa, als formadors. “Tenen molta informació els joves. Sobreinformació, de fet”, assenyala Crespo. Per a Pérez, que matisa, és, directament, “desinformació”. “Aquí”, continua Crespo, “entra en joc la pornografia, tan accessible avui. I gratuïta. Es pensen que és com un guió i es creen expectatives que després no són les que són”. El model projectat es trenca. El consum de continguts pornogràfics “fa que es pensin que tenen molta informació, que en saben molt del tema, i al final el que veuen és una pràctica sexual concreta, però el concepte de sexualitat és tan ampli…”.
Les formacions, doncs, toquen molts aspectes: protecció, canvis físics, emocions, primeres relacions, consentiment… “La rebuda és bona”, assegura Pérez. Però, és clar, sempre hi ha sorpresa i una certa timidesa, tot i que l’obertura a parlar de qüestions sexuals és molt més evident que no pas vint anys enrere: “Són molt participatius. No només es tracta d’informar-los, sinó també de fer-los formar part de la formació, d’obrir un espai segur on poder resoldre dubtes sense judicis de valor, on poder reflexionar”. L’exposició de dubtes serveix, sobretot, per “trenca mites”. “Pregunten molt per les primeres relacions, per com s’han de sentir”, concreta Crespo: “Alguns joves se sorprenen quan els dius que abans d’una relació sexual cal parlar, acordar”. Pérez i Crespo procuren, a més, deixar-los clar que no hi ha una experiència única o idèntica per a tothom: “Cadascú viu la sexualitat a la seva manera”. La base de la relació sempre serà el respecte, però: “Cadascú se sent d’una manera diferent, s’identifica d’una manera diferent, però tot és vàlid. No hi ha una única normalitat o una més vàlida que una altra”.
Fora de les aules, Pérez i Crespo puntualitzen que elles i la resta d’educadors continuen disponibles: “Els joves poden venir als CAPs i fer-nos preguntes, resoldre dificultats. Els centres salut també són un espai de consulta i assessorament: fem test d’ITS, dispensem tractaments de la píndola de l’endemà…”. “Els tallers són”, apunta Crespo, “com obrir una porta, ajuden a fer que coneguin la nostra figura”. L’educació sexual i afectiva, per tant, no s’acaba a l’aula. És, de fet, una responsabilitat de tots: mestres, famílies, infermers. I també d’un mateix: cal estar obert al consell.