Des del vessant exclusivament professional també hi ha preocupació, lògicament: “Des del punt de vista farmacològic, hem de ser molt curosos i veure si la medicació que es dona és l’adequada, ja que cal ajustar les dosis al pacient infantojuvenil”. “Moltes vegades”, explica Gea, “les dosis dels medicaments subministrats a adults ja estan molt ben estandarditzades i en un infant o jove cal mesurar-les per qüestions d’edat o de pes”.
D’altra banda, la cap del servei de farmàcia també reconeix que s’ha viscut un augment de la dispensació de fàrmacs en atenció primària. No és un increment que afecti el seu departament, però és una realitat que no es pot obviar i que, en última instància, en situacions d’agreujament, podria arribar a afectar el servei (més ingressats). “El nostre marc és el de la institució, el de l’hospital. Ara bé, l’atenció per problemes de salut mental està en creixement, és una àrea que té –i cada vegada més– més pacients”, diu. El creixement, doncs, és important i –puntualitza Gea– ha de ser atès amb “mesures farmacològiques, però també no farmacològiques”.
ENVELLIMENT I POLIMEDICACIÓ
Un altre repte que afronta el servei de farmàcia del SAAS és el de l’impacte de la polimedicació en la despesa global del departament. “L’envelliment de la població afecta directament el consum de medicaments”, explica Gea. A Andorra, a mesura que la gent envelleix, augmenta la polimedicació: pacients que prenen diversos fàrmacs (compatibles entre si). “És una realitat que implica més despesa farmacèutica”, afegeix.
Les malalties cròniques –com ara l’artritis reumatoide– obliguen a mantenir tractaments vitalicis que milloren la qualitat de vida, però també generen costos continus: “És un repte ètic i econòmic. Fins a on hem d’invertir per millorar la salut de la població? El que puc dir és que la despesa ha de ser racional, que aporti valor, i, d’altra banda, considero que ha de potser ser il·limitada. El límit és la millora de la salut de la població”. En aquest sentit, Gea per invertir en sistemes intel·ligents –robotització, digitalització de les històries clíniques…– que permetin controlar millor la medicació subministrada. És a dir: “Evitar errors i optimitzar recursos”. Tot plega ha d’ajudar a “garantir que la qualitat assistencial no es vegi compromesa pel creixement de la despesa”.