“Des del Pla Nacional Contra les Drogodependències [PNCD], va sorgir l’any passat una inquietud lligada a la presència excessiva de l’alcohol en les festes populars. Es va considerar que potser se’n banalitza el consum. I a partir d’aquí, d’aquesta percepció del problema, es va crear un grup de treball conformat per membres del PNCD i membres dels comuns. Un grup de treball que s’ha vehiculat des del ministeri de Salut”, expliquen Glòria Domènech i Marcos Rodríguez, tècnics del PNCD i psicòlegs. El debat en el si d’aquest grup va donar fruits: tres accions principals per evitar la banalització del consum de l’alcohol. Tres accions que eren, de fet, tres formacions. Les xerrades les fa una empresa que treballa –a Catalunya– amb diversos ajuntaments i, també, amb diferents departaments de la Generalitat: “El missatge que s’intenta oferir és que les festes han d’estar organitzades i preparades”. “Promocionar els entorns saludables i la responsabilitat col·lectiva”, assenyala Rodríguez.
Un dels cursos el van dirigir a polítics i tècnics (“gent que organitza i pensa els esdeveniments, que dona les subvencions, que decideix quines festes es poden fer i quines no”), un altre es va enfocar a formar membres de comissions de festes parroquials i treballadors que dispensen les begudes a les barres i, en últim lloc, una tercera formació es va concebre per als gerents de locals d’oci nocturn (“els locals no s’hi van adherir”, lamenta Domènech). Formacions d’aquest tipus –cal recordar– ja fa un parell d’anys que se’n fan a comissions de festes i empreses, però ara estan més ‘reglades’ i són més àmplies. L’objectiu és que el consum es redueixi i que sigui conscient, responsable, civilitzat. És d’hora, però, per avaluar el resultat de les formacions, segons Rodríguez: “Els canvis i els girs en certes dinàmiques els veurem d’aquí a un temps”.
Domènech reconeix que reduir el consum a zero és complicat: “Hem d’admetre que, a les festes, aquest consum hi serà, que l’alcohol hi serà. I l’alcohol és una droga perillosa, però legal. Està molt instaurada en la nostra societat. Treballem, doncs, per anar cap a unes festes amb menys presència de l’alcohol”. Menys alcohol i menys riscos associats, també. Perquè l’alcohol desencadena conductes reprovables, intimidants i violentes que impliquen la resta d’assistents a la festa. Conductes perilloses, també, per la vida del consumidor, en solitari. Per evitar tot això, la tècnica del PNCD emfatitza la idea d’anticipació: “S’ha de preveure tot el que passarà per tal de gaudir de festes més segures”.
Rodríguez parla de “passar d’una gestió reactiva –actuar quan ja hi ha problemes– a una gestió planificada. És important tenir clar quines accions cal fer abans. Amb un any d’antelació, fins i tot”. I també remarca la necessitat de coordinació entre serveis sanitaris, comuns, comissions de festes o propietaris de locals. “Cal analitzar en quins moments pot haver-hi riscos”, afegeix. “Hem de pensar què volem fer i com ho volem fer”, resumeix Domènech. Algunes mesures concretes de prevenció i seguretat serien “garantir una bona il·luminació, habilitar lavabos suficients, facilitar zones de descans, evitar aglomeracions, promoure el consum d’aigua gratuïta, eliminar les promocions 2x1 o les barres lliures, controlar estrictament la venda a menors demanant la documentació pertinent…”. Pel que fa al consum entre menors: “La gent que està darrere d’una barra ha de tenir un suport, una cobertura”. I havent passat la festa, és clar: “Analitzar els punts en què s’ha fallat. Disposar d’informació i d’una valoració”.
“Tothom decideix individualment el que vol fer. L’alcohol és una droga molt nociva i, per tant, el seu consum no s’aconsella. No podem dir que la gent begui o no. Hem de treballar per assolir el mínim consum possible. I si hi ha consum, que aquest es faci de la manera més segura possible”, valora, finalment, Domènech.