La carta arriba coincidint amb el primer any del seu ministeri episcopal a Urgell. Serrano Pentinat inicia el document amb un agraïment a les diferents realitats que formen part de la diòcesi: preveres i diaques, religiosos i religioses, famílies, seminaristes, laics i laiques, joves i tots aquells que participen en la vida parroquial i comunitària. Aquesta mirada sobre la diversitat de l’Església d’Urgell és també el punt de partida d’un projecte que reclama la implicació de tots.
Després d’haver consultat el Consell de Presbiteri i el Consell Diocesà de Pastoral, el bisbe proposa diverses orientacions per als propers anys. No es tracta, segons explica, simplement d’establir una programació, sinó d’oferir criteris que ajudin les comunitats a discernir com afrontar els reptes actuals des de la corresponsabilitat.
Un dels eixos de la carta és la necessitat d’entendre la fe com un procés. Serrano Pentinat recupera la idea de Tertul·lià que “no naixem cristians, esdevenim cristians” per subratllar que la vida cristiana no és una realitat acabada, sinó un camí permanent de configuració amb l’Evangeli. En aquest itinerari, el bisbe situa en un lloc central la pregària, els sagraments i l’escolta de la Paraula de Déu.
També reclama comunitats capaces d’acompanyar les persones en les diferents etapes de la seva vida i d’oferir processos diversos segons les seves circumstàncies: des dels infants que participen en la catequesi fins als adults que s’apropen per primera vegada a la fe o a aquells que hi retornen després d’un període d’allunyament. En aquest context, defensa també la importància del catecumenat i de les anomenades ‘escoles de pregària’, com a espais on aprendre a aprofundir en la relació personal amb Déu.
UNA ESGLÉSIA QUE ESCOLTA I ACULL
L’acollida apareix com un altre dels grans reptes plantejats en la carta pastoral. El bisbe demana a les comunitats cristianes que mantinguin una actitud oberta envers les persones que busquen créixer en la fe i, al mateix temps, envers aquells que pateixen o es troben en situacions de vulnerabilitat.
Serrano Pentinat recorda que la missió evangelitzadora no correspon únicament als sacerdots o als responsables pastorals, sinó al conjunt de persones que formen part de l’Església en virtut del seu baptisme
En aquest apartat, Serrano Pentinat fa referència explícita a la realitat de les persones migrants i convida l’Església a “eixamplar la tenda”, en referència a la imatge bíblica d’Isaïes. L’acollida no es planteja només com una qüestió assistencial, sinó com la voluntat d’integrar les persones i reconèixer també allò que poden aportar a les comunitats on viuen. La tasca de Càritas i Mans Unides és presentada com una expressió concreta d’aquesta dimensió solidària de l’Evangeli, juntament amb totes les persones que, sovint de manera discreta i anònima, viuen el compromís amb els altres.
Un dels conceptes que apareix a la carta és el de ‘deixeble missioner’. Serrano Pentinat recorda que la missió evangelitzadora no correspon únicament als sacerdots o als responsables pastorals, sinó al conjunt de persones que formen part de l’Església en virtut del seu baptisme.
Aquesta concepció porta associada una aposta per una major participació dels laics en la vida eclesial. El bisbe parla de ‘corresponsabilitat diferenciada’ i reclama més oportunitats perquè els laics puguin participar en espais de responsabilitat i en la presa de decisions. La proposta, per tant, apunta cap a una Església en què les diferents vocacions —laical, matrimonial, religiosa, sacerdotal o consagrada— no siguin realitats separades, sinó expressions diverses d’una mateixa missió.
ELS JOVES I LA VOCACIÓ
La carta també dedica una atenció especial als joves. El bisbe d’Urgell planteja la necessitat d’acompanyar-los en el discerniment de la seva vocació i en les grans preguntes sobre el sentit de la pròpia vida. Preguntes com ‘Per a qui soc?’ o ‘s què em sento cridat?’ esdevenen, en aquest sentit, punts de partida per a un procés de discernament personal. La pastoral juvenil no es presenta només com una qüestió d’activitats, sinó com un acompanyament que ajudi els joves a descobrir la seva vocació i el lloc que poden ocupar dins l’Església i la societat.
Serrano Pentinat reivindica, a més, la riquesa de la diversitat de carismes i ministeris i posa en valor el testimoni quotidià de persones que viuen la fe amb senzillesa, especialment aquelles generacions que han mantingut la pregària i la confiança en Déu com a part natural de la seva vida.
El cap de la diòcesi urgellenca reivindica, a més, la riquesa de la diversitat de carismes i ministeris i posa en valor el testimoni quotidià de persones que viuen la fe amb senzillesa
El document acaba recuperant una idea fonamental: la vida interna de l’Església —la pregària, l’escolta de la Paraula, la caritat i la celebració— adquireix tot el seu sentit quan es transforma en testimoni. Així, la carta pastoral no proposa una comunitat cristiana tancada sobre ella mateixa, sinó una Església capaç de sortir a l’encontre de les persones i d’apropar-les a Crist. La missió evangelitzadora apareix vinculada a la vida quotidiana, a les famílies, a les comunitats i al servei als altres.
El missatge final de Serrano Pentinat és, en aquest sentit, una invitació a viure la fe amb alegria i esperit missioner. El repte que planteja per a l’Església d’Urgell passa per unir profunditat espiritual i compromís amb el món: una comunitat que prega, escolta, acull, acompanya i serveix.
Amb ‘Perquè tingueu vida’, el bisbe d’Urgell fixa així un horitzó pastoral en què la vida cristiana no es redueix a la pràctica religiosa, sinó que es presenta com un camí compartit de fe, comunió i servei. Una proposta que posa el focus en la persona i en la capacitat de les comunitats cristianes per ser espais d’acollida, esperança i trobada.
Comentaris