Ja feia un temps que mossèn Fenosa havia assumit les regnes de la Massana compatibilitzant-les amb les d’Ordino. Tot plegat es devia a les dolences que finalment han invalidat qui els darrers anys ha estat el rector de la parròquia massanenca, el capellà d’origen colombià Eduardo Salinas, que malauradament afectat per una malaltia de naturalesa traumatològica especialment a l’esquena ha hagut de passar alguns cops pel quiròfan i tot i ser relativament jove no pot dur a terme activitat amb la normalitat que caldria.
Els canvis es deuen a les dolences que finalment han invalidat qui els darrers anys ha estat el rector de la parròquia massanenca, el capellà d’origen colombià Eduardo Salinas
Així, el bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano, conjuntament amb l’arxipreste de les Valls, Ramon Sàrries, han hagut de fer una reorganització de l’equip humà i col·locar definitivament Fenosa també a la Massana amb el suport, això sí, del capellà originari de Fafe, a Portugal. A la Massana hi ha una nodrida comunitat portuguesa que és alhora feligresa de Santa Victòria i Sant Iscle i mossèn Albano, per tant, hi ha estat molt ben rebut.
De fet, la presa de possessió formal es va fer diumenge passat. El temple es va omplir de fidels que volien ser presents en la celebració d’entrada dels nous rector i vicari. Mossèn Ramon Sàrries va ser l’encarregat de presidir la celebració. Els nous responsables eclesials van dirigir unes paraules als assistents. Van actuar com a testimonis membres del consell parroquial i de la Confraria de la Mare de Déu de Fàtima, molt arrelada a la parròquia. A la missa de presa de possessió hi va assistir el cònsol general de Portugal a Andorra.
L’església lluïa una talla de la Mare de Déu de Fàtima, en senyal d’acollida del nou sacerdot, que tindrà especial cura de la gran comunitat portuguesa que hi ha al Principat d’Andorra, a més de la comunitat de la seva parròquia. Mossèn Albano, en acabar la celebració eucarística, va oferir un petit concert de música religiosa, acompanyat de la seva guitarra, a la porta de l’església, i va convidar els joves presents a formar un grup de cants per a les celebracions.