El comunicat de Virtus exposa que tenir en compte els drets de la dona a avortar sense que recaigui sobre ella el dret penal no es pot fer sense comptar amb el diàleg necessari i imprescindible amb el copríncep episcopal, en el marc d’un espai de consens entre les parts, que no menys tingui el cap de l’Església catòlica. “No és un camí fàcil, i cal recorre’l amb diàleg, prudència i discreció”, exposen.
Respecte a aquells que per raons diverses defensen una solució unilateral, Virtus alerta que no mesuren l’abast de les conseqüències. Per exemple, quan el PS afirma de manera rotunda que l’avortament no és inconstitucional quan la Carta Magna cita textualment en el seu article 8.1 del capítol III que “la Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. O quan la secretària general a l’Institut Andorrà de les Dones afirma que el dret d’avortar preval sobre la institució del Coprincipat.
Virtus advoca per mantenir oberta la via del diàleg i evitar que les posicions es tensin fins a fer impossible qualsevol entesa. “Som sensibles a les qüestions del segle XXI on la societat en el seu conjunt espera i albira una resposta adequada als temps actuals”, afirmen. Per això Virtus defuig de precipitacions, improvisacions i, sobretot i “encara més greu, populisme barat”. El darrer exemple que a tots ens ha de servir en quant a diàleg i converses per acostar postures n’és la Constitució del 1993. El procés per arribar al resultat va ser tant o més rellevant que el fruit aconseguit.
Aquells que defensen una via unilateral semblen obviar aquesta realitat. Alhora i d’acord amb la nostra Carta Magna, no es poden negar els drets dels concebuts no nascuts. “El polític valent no és aquell que tira pel dret. Sí que ho és, en canvi, aquell que actua plenament conscient i coneixedor del moment actual tot tenint en compte tots els drets de les persones, sense comprometre ni danyar la màxima institució del nostre país”. A parer de Virtus, sembla que alguns “han oblidat massa ràpidament que Andorra, des de la signatura dels Pariatges al segle XIII, ha superat profunds canvis i nombroses crisis gràcies al diàleg i a la capacitat de construir compromisos ferms, voluntaris i mútuament acceptats”. Una manera d’entendre la política que li ha permès gestionar durant segles els alts i baixos sense perdre els seus equilibris essencials.