Stop Violències i Diversand, de la mà d’altres organitzacions no governamentals internacionals, exerceixen d’actors de la societat civil per denunciar tot un seguit de mancances que hi ha en relació a qüestions de gènere. I per això han fet arribar als encarregats de dur a terme l’EPU un informe que acaba amb una trentena de propostes de recomanació. Evidentment, aspectes com la despenalització de l’avortament o el fet que no hi hagi jurisdiccions especialitzades en qüestions relatives a la violència de gènere de forma específica són algunes de les mancances que es descriuen. Es demana, alhora, una formació específica en la matèria per a tots aquells agents que han de participar en casos de suposada violència de gènere.
Aspectes com la despenalització de l’avortament o el fet que no hi hagi jurisdiccions especialitzades en qüestions relatives a la violència de gènere de forma específica són algunes de les mancances que es descriuen
Com s’ha dit, una part important de les propostes de recomanació lliguen directament o indirectament amb el dret a avortar que es nega al Principat. I la demanda de derogació de l’article 108 del Codi penal que “criminalitza la interpretació voluntària de l’embaràs, en línia amb les recomanacions prèvies d’organismes internacionals de drets humans i el principi d’autonomia reproductiva de les dones”. Es reclamen, alhora, “campanyes específiques informatives sobre els drets sexuals i reproductius que tenim a Andorra”.
En l’apartat relacionat amb l’explotació sexual i discriminació es posa de relleu el fet que en els darrers temps diverses dones han acabant, més o menys dies, empresonades per la seva vinculació suposada al món de la prostitució. Si cita, més enllà d’això, el cas d’Onlyfans donant a entendre que, com realment sembla, ha quedat en no-res, i s’indica que “s’ha identificat una pràctica de criminalització i penalització amb empresonament de dones que exerceixen la prostitució, a parer nostre, sota xarxes d’explotació sexual”.
En l’informe s’hi afegeix que hi ha “notícies que presenten com a dones migrades i racialitzades estan sent particularment impactes, tal i com ja va alertar GREVIO, amb casos reportats, criminalització connexa per tràfic de drogues”. Sobre aquestes qüestions, Stop Violències i Diversand demanen que es recomani “revisar i harmonitzar la legislació penal i d’estrangeria per evitar la criminalització de dones migrants i racialitzades en situació de prostitució, especialment quan puguin ser víctimes de tràfic de persones, explotació o coerció, assegurant un enfocament basat en els drets humans i la no discriminació”.
Es demana “garantir una reparació integral” de les activistes dels drets humans com Vanessa Mendoza Cortés (i Elisa Muxella i Resma Punjabi) amb “mesures de restitució, compensació i rehabilitació, així com accions públiques de reconeixement de la seva tasca de defensora”
També es demana “adoptar protocols clars i efectius contra el tràfic de persones i l’explotació sexual amb finalitats comercials” i, també, mirant d’aconseguir “mesures legislatives i administratives específiques per protegir els drets de les dones migrants temporeres, incloent protocols contra l’explotació laboral, la violència de gènere, amb perspectiva de gènere i interseccionalitat”.
L’informe i les recomanacions també fan referència, per exemple, a la manca encara del reglament per al canvi de sexe i a la persecució de les defensores dels drets humans. Evidentment, Stop Violències torna a insistir en el cas de la seva presidenta, Vanessa Mendoza Cortés (encara que també se cita els casos d’Elisa Muxella i paradoxalment de Resma Punjabi), i es demana “garantir una reparació integral” tot incloent “mesures de restitució, compensació i rehabilitació, així com accions públiques de reconeixement de la seva tasca de defensora”.
També es demana “cessar qualsevol tipus de mesures de represàlies respecte a organitzacions de la societat civil i prendre mesures substantives d'inclusió i de col·laboració amb societat civil especialitzades en l'acompanyament a dones en el desenvolupament i la implementació de serveis i polítiques per garantir l'atenció i protecció dels drets de dones a viure lliures de violències” i “derogar l’article 325 del Codi Penal, que criminalitza les difamacions contra les institucions”, entre altres coses.