El projecte de llei ha estat validat en la reunió del consell de ministres d’aquest dimecres i, ara, s’enviarà al Consell General perquè pugui ser aprovat. Es farà per la via d’urgència -reduint els terminis a la meitat- per intentar que hi hagi prou temps per aprovar-lo abans de la dissolució parlamentària. Baró ha defensat que ha de “permetre fer compatible la conducta de la dona que vol avortar amb el règim institucional del país”, a la vegada que ha explicat que ha estat “un procés complex”, en certa forma, “tal com s’havia vaticinat”. I és que, ha recordat, “ja a l’inici de la legislatura se’ns va dir que seria un camí estret que, però, estem satisfets d’haver-lo recorregut”.
L’article 117 del Codi Penal manté que qui faci un avortament a una dona “ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professó sanitària per un període fins a cinc anys”; en canvi, l’apartat segon passa a dir que “no és punible la dona que consenteix o sol·licita el seu propi avortament o que col·labora a dur-lo a terme i això és així atesa la seva situació personal, social i emocional en la que es troba en aquesta circumstància concreta”
I s’ha fet a través “d’un diàleg” i no pas “d’una negociació”. Aquest ha permès “formar-nos una opinió de com havíem d’encarar aquesta reformar legislativa”. Tot, ha remarcat Baró, sempre tenint en compte que “la Santa Seu és un Estat i tal com mana el seu magisteri considera que la protecció de la vida humana ha de ser màxima”. Finalment, ha indicat, s’ha aconseguit “presentar una proposta per fer compatibles els dos elements”. Per un costat, no criminalitzar la dona que decideix avortar i, per l’altre, el manteniment del Coprincipat.
El text, ha apuntat Baró, és el resultat d’aquest procés, negociat amb la Santa Seu que, ha recordat, fa del no a l’avortament una qüestió essencial dins de la seva doctrina. “Hem tractat de tenir elements suficients perquè el Govern, en ús de l’estructura de règim parlamentari del nostre país i amb el suport del Consell, ens poguéssim formar una idea, una convicció íntima que el plantejament feia possible comptabilitzar els dos objectius”, ha comentat el ministre.
Així, l’article 117 del Codi Penal, en el seu apartat primer, manté que “el qui produeixi l’avortament d’una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professó sanitària per un període fins a cinc anys”. És a dir, el mateix redactat que fins ara. No es toca res. El que canvia és l’apartat segon: “No és punible la dona que consenteix o sol·licita el seu propi avortament o que col·labora a dur-lo a terme i això és així atesa la seva situació personal, social i emocional en la que es troba en aquesta circumstància concreta”. Tampoc es toca l’apartat 3, on es parla de la punibilitat de la temptativa per part dels facultatius.
Segons ha explicat el titular de Relacions Institucionals, amb aquest canvi -tot just una frase-, la llei “eximeix penalment les dones”. En canvi, no es toca la situació del personal mèdic. Per tant, continuaran arriscant-se a cometre un delicte si practiquen un avortament, sigui del tipus que sigui. “Ho fem per imperatiu constitucional molt clar”, ha justificat Baró. En aquest sentit, s’ha justificat indicant que “hi ha l’exigència constitucional de protegir plenament la vida en totes les fases i això obliga a protegir el bé jurídic, la vida del que ha de néixer amb una intensitat forta; per tant, és gairebé necessari mantenir una clàusula d’aquesta natura”.
Per tant, hi ha avenç? Sí, Petit, també. Només queden despenalitzades les dones. I, malgrat aquest pas petit, el ministre ha reconegut que no és segur que, un cop s’aprovi, no pugui ser portada al Constitucional per part del Copríncep episcopal. Baró ha afirmat que “tenim l’íntima convicció que no posa en risc el sistema institucional” i, de fet, s’ha mostrat segur que “reforça dos vessants que defensa la Constitució: la protecció de la vida del no nascut i la dignitat humana de qui decideix avortar”. Ara bé, també apunta que si el Copríncep ho vol dur al TC “té la prerrogativa” i admet que “desconec què faran”. I, malgrat això, també ha deixat clar que, al seu entendre, fins aquí es pot arribar: “Crec que satisfà la Constitució i que hi ha prou elements perquè l’església i la Santa Seu pensin que es pot mantenir l’esquema institucional, però també tinc l’íntima convicció que és difícil anar més enllà”.
I això inclou també una altra demanda recurrent del col·lectiu feminista: que anar a avortar a l’estranger estigui cobert per la CASS. En això, cap canvi. “La llei modifica només el Codi Penal i aquesta qüestió no es tracta”, ha explicat Baró. A la vegada, però, també ha advertit que “íntimament, veig complicat que es pugui fer”.