Fins ara el reglament fixava que calia la memòria, però no concretava quin havia de ser el seu contingut ni quins criteris s’havien de seguir per elaborar-la. Així, la guia proposta cinc eixos: quina representació d’homes i dones hi ha i en quina proporció; determinar si les dones i els homes tenen les mateixes oportunitats a l’hora d’accedir als recursos i beneficiar-se’n; qüestionar-se si es garanteix la participació equilibrada entre homes i dones en els espais de decisió; determinar si la norma qüestiona o perpetua els rols i els estereotips de gènere i l’últim, analitzar si la iniciativa respecta i incorpora les obligacions legals en matèria d’igualtat.
La mateixa guia ja incorpora una metodologia per elaborar les memòries per tal que puguin respondre als cinc punts ja citats i així evitar a analitzar, només, si la norma està redactada en llenguatge inclusiu i no sexista. “L’objectiu final és que la perspectiva de gènere ha d’anar més enllà de la forma i arribar al contingut i, sobretot, als efectes de les lleis a la societat”.
Una altra proposta de la xarxa aprovada en la darrera sindicatura és la guia d’estil per al llenguatge administratiu i no sexista del Consell General, que recomana l’ús de formes genèriques i la diferenciació entre el masculí i el femení en la designació de càrrecs o llocs de treball, i inclou un “ampli” glossari per fer servir mots que no siguin estrictament masculins, que s’opti per una forma genèrica o que inclogui el femení.
Finalment, encara en l’àmbit de la igualtat de gènere, la subsíndica ha avançat que amb el suport de tots els grups s’està acabant de perfilar una modificació de proposta d’acord de l’any 2015 per promoure la igualtat de gènere des del Consell, amb diverses accions que van més enllà de les iniciatives legislatives, incloent la promoció entre la ciutadania. “Amb aquestes accions es dona compliment a tot allò a què la xarxa de dones s’havia compromès”, ha destacat Codina.