Virtus vol condicionar l’autorització de grans superfícies a un pla d’habitatge

La formació defensa que els promotors assumeixin el cost residencial dels treballadors que generin els nous projectes i alerta que aquesta pressió no pot recaure sobre els recursos públics

Les obres del futur centre comercial evidencien l'envergadura del projecte. M.P.

Virtus proposa que l’autorització de noves grans superfícies comercials a Andorra quedi condicionada a la presentació d’un pla d’habitatge per als treballadors que necessiti cada projecte. La formació defensa que aquest pla vagi a càrrec de l’empresa promotora i considera que l’Estat no pot continuar assumint amb recursos públics l’impacte residencial que poden generar aquestes implantacions.

La formació situa la proposta en el debat obert sobre si cal prohibir o regular l’arribada de nous centres comercials al país. Virtus considera que les grans superfícies xoquen amb el model turístic que defensa, basat en prioritzar la qualitat per davant de la quantitat, però sosté que, si se’n continuen autoritzant, “les regles del joc han de canviar”.

En aquest sentit, reclama que les autoritzacions vagin “lligades, obligatòriament, a un pla d’habitatge per als nous residents a càrrec de l’empresa promotora”.

Virtus argumenta que aquest tipus de projectes requereixen plantilles nombroses i apunta que bona part dels treballadors poden tenir salaris amb dificultats per accedir a l’actual mercat immobiliari. Per això, considera que permetre l’arribada de centenars de nous empleats sense una planificació prèvia agreujaria encara més la pressió sobre un parc residencial que qualifica de “saturat”.

La formació també critica que sigui l’Estat qui acabi donant resposta a aquesta pressió mitjançant la compra d’habitatges a preu de mercat per destinar-los posteriorment a lloguer social. Al seu parer, això suposa “subvencionar de manera indirecta el benefici privat de les multinacionals”.

Virtus defensa que, si una multinacional té capacitat per impulsar milers de metres quadrats d’ús comercial al país, també hauria d’assumir “el cost social” que la seva activitat comporta. La formació considera que vincular les llicències comercials a la provisió d’habitatge per als treballadors no significa frenar l’economia, sinó posar les bases per a un creixement que sigui compatible amb la realitat residencial del país.