En aquest sentit, Pozo apunta a l’Altaveu que aquest és, de fet, un dels canvis de més profunditat que introdueix el projecte. El comitè haurà d’assessorar en qüestions relacionades amb la protecció animal, la salut i la bioètica i podrà pronunciar-se davant casos concrets que generin dubtes sobre com actuar. “Podem fer moltes lleis, però després sorgiran casuístiques que no hi estan recollides”, assenyala la presidenta del COVA, que defensa que disposar d’un òrgan especialitzat donarà més garanties tant a l’administració com a les entitats i a la ciutadania.
La iniciativa de crear el comitè parteix del Govern, però el COVA va reclamar que en la seva composició hi haguessin dos veterinaris designats pel mateix col·legi en qualitat d’experts independents i amb experiència en bioètica animal. Així, Pozo considera que aquest perfil és el que ha d’aportar “valor afegit” a un organisme que també comptarà amb tècnics d’Agricultura i de Fauna i representants del cos de Banders. “Cada vegada més la societat ens exigeix una actuació exquisida en matèria de bioètica”, sosté.
La presidenta posa com a exemples les decisions sobre eutanàsies, cria o venda d’animals, àmbits en què fins ara s’han pogut plantejar situacions sense disposar d’un organisme específic que emetés una valoració científica i tècnica. La voluntat és que, davant casos controvertits, les actuacions es puguin justificar amb informes i criteris professionals i no quedin condicionades únicament per les diferents sensibilitats que hi pugui haver al voltant del benestar animal.
L’EUTANÀSIA, RESERVADA ALS VETERINARIS
Un altre dels punts en què el COVA havia incidit especialment és la regulació de les eutanàsies. El projecte estableix que només les podran practicar veterinaris legalment establerts al país. Únicament es preveu una excepció davant una urgència greu en què sigui necessari posar fi a un patiment intens i no es pugui obtenir assistència veterinària en un termini raonable. En aquests casos, la intervenció haurà d’anar a càrrec de persones específicament formades i autoritzades.
El col·legi havia insistit que organismes com el cos de Banders disposessin d’un veterinari o tinguessin contractat un servei veterinari legalment establert al Principat per afrontar aquestes actuacions. “El criteri científic, tècnic i professional només el pot efectuar un veterinari”, defensa Pozo, que considera que el nou redactat deixa molt més delimitat qui està autoritzat a prendre i executar aquest tipus de decisions.
“El criteri científic, tècnic i professional només el pot efectuar un veterinari”, defensa Pozo
Precisament, el futur comitè científic haurà de tenir un paper important davant els casos menys evidents. Pozo posa l’exemple d’animals afectats per determinades malalties infectocontagioses: davant situacions en què entrin en conflicte el benestar d’un animal concret i la protecció sanitària de tota una població, serà aquest organisme qui haurà de valorar les circumstàncies i establir quin protocol cal seguir. “Les decisions en matèria de salut animal o de salut humana s’han de fer amb criteri científic i tècnic”, remarca.
Les aportacions dels veterinaris també s’han fet notar en l’apartat de vacunació. La proposta inicial vinculava les pautes obligatòries principalment a les zoonosis, és a dir, les malalties que es poden transmetre entre animals i humans. El COVA va demanar ampliar aquesta visió perquè també es tingués en compte estrictament la salut dels animals.
“Hi ha malalties que potser no són zoonòtiques però que també han d’estar incloses dins de la pauta de vacunació obligatòria”, explica Pozo. D’aquesta manera, els protocols no s’hauran de definir només en funció del risc per a la salut humana, sinó també de la necessitat de prevenir patologies que poden tenir un impacte important sobre els mateixos animals.
GARANTIES QUAN ES COMPRA UN ANIMAL
Una altra modificació impulsada pels veterinaris afecta la venda d’animals. El COVA va advertir que no sempre és possible detectar en el moment de la compra si un animal està incubant una malaltia infectocontagiosa, ja que pot no presentar cap símptoma fins dies després. Per això, en lloc de considerar automàticament prohibida una venda d’aquestes característiques, el col·legi va plantejar que s’establís un certificat de garantia.
La mesura busca protegir el comprador davant situacions en què, poc després d’adquirir l’animal, aparegui una malaltia que ja es trobava en període d’incubació. Fins ara, segons explica Pozo, aquesta garantia no estava regulada específicament, fet que podia deixar el consumidor amb poca cobertura davant determinats casos.
Entre les aportacions, també hi ha la prohibició d’exposar animals als aparadors dels establiments i una revisió de la terminologia utilitzada per referir-se a la persona responsable de l’animal, en línia amb una concepció que progressivament s’allunya de considerar-lo simplement una propietat.
Amb tot, la posició del COVA contrasta amb les reticències expressades per algunes entitats animalistes després de conèixer el projecte. En el cas dels veterinaris, Pozo assegura que durant el procés de redacció hi ha hagut interlocució amb el Govern i que les demandes plantejades pel col·legi han quedat recollides en bona mesura. Per sobre de les modificacions concretes, però, insisteix que el veritable repte començarà quan la llei s’hagi d’aplicar a casos reals. I és aquí on situa el paper del nou comitè: “Quan comencem a tenir debats i casuístiques, serà clau per saber quin és el procediment i el protocol que s’ha de seguir”, conclou.
Comentaris