“Els símbols no s’han de mantenir pel simple fet que sempre hi han sigut, o per l’assumpció que si no ens agraden és perquè no en sabem prou”, ha exposat Ensenyat, explicant que el valor d’un dia com el d’avui, juntament amb els rituals que l’acompanyen, “és el valor del retrobament”. “Ens retrobem amb aquest llegat comú que són les institucions andorranes. Un llegat que ens pertany a tots, però que a l’hora no pertany plenament a ningú, com una mena de fideïcomís perpetu”, ha indicat. De fet, ha indicat que dies de celebracions tradicionals “són com les estacions de l’any” que recorden “el canvi dins la continuïtat o una continuïtat feta de canvis constants”. I aquí el síndica ha recordat que la “continuïtat institucional i estabilitat política han estat sempre dos valors fonamentals de la societat andorrana”.
Ara bé, també ha aprofitat per fer balanç de l’any, des del 8 de setembre de l’any passat, i ha posat com a punt destacat el canvi de copríncep episcopal, amb Josep-Lluís Serrano Pentiant que ha substituït a Joan-Enric Vives. Un relleu, que ha dit, s’ha produït en un context intent “molt determinat”: amb el país immers en un treball per fer possible la despenalització de l’avortament tot mantenint l’arquitectura institucional. “I no només el repte de fer conviure la despenalització de l’avortament amb el manteniment del coprincipat parlamentari en les figures històriques recollides a la Constitució, sinó en el repte -encara més ampli- de reforçar la continuïtat institucional del país”, ha dit.
Segons Ensenyat l’estabilitat fa que tinguem la sensació que les coses evolucionen de forma natural, espontània, com si ningú hi tingués res a veure, però en canvi, ha explicat, la continuïtat institucional i l’estabilitat política han requerit i requereixen un esforç constant, una tenacitat somorta, un mèrit tant imperceptible com necessari. Per això ha reivindicat la feina que des de l’esfera política s’ha fet els darrers anys, que ara permeten “un debat polític intern de fons i de calat en termes constructius”, i que van derivar en la visita, el 2023, del cardenal Prieto Parolin. “Les seves paraules d’aquell dia van tenir un significat molt rellevant a l’hora de fer conviure el manteniment de les institucions del país amb l’evolució de la societat andorrana”. En aquest sentit ha reivindicat la capacitat d’Andorra “d’evolucionar, de canviar i de progressar i, a la vegada, continuar sent Andorra”.
El síndic ha repassat també altres reformes de calat que han permès al país mantenir-se ferm en el context internacional, com l’homologació de l’economia, la transparència fiscal, l’entrada a l’FMI o la negociació de l’acord d’associació, però ha advertit: “L’arquitectura institucional d’Andorra -de la qual el coprincipat és la clau de volta- sempre ha estat fràgil. I el fet que la pilota sempre hagi caigut del costat de la xarxa que era més convenient no garanteix -per si sol- que el pròxim cop torni a ser així”.
Per tot plegat, ha insistit que “res no és casual ni gratuït” i ha apuntat que en el context actual “seria molt il·lús pensar que allò que és fràgil i discutit arreu, és fort i indiscutible a casa nostra.” Així, “inclús davant d’allò que sempre ha estat així, que sembla fort, durador i immutable, el més assenyat és tractar-ho com si fos fràgil, com si requerís una cura constant. Res no es pot donar per fet, ni tan sols trets tan fonamentals de l’Andorra que coneixem com són la continuïtat institucional i l’estabilitat política.” I és que tampoc ha oblidat els corrents autoritaris i “derives preocupants” que s’estan veient en països no massa llunyans i que fins i tot havien estat “referent i baluard de la democràcia”.
Finalment, ha convidat a pensar en el dia de Meritxell d’aquí a uns any per tenir clar que no serà només qüestió de saber quina perspectiva en teníem avui, “sinó què vam fer per garantir el demà”. Segons Ensenyat, “que la continuïtat institucional -i amb ella el fonament de tot el que som- tingui uns ritmes lents, gairebé imperceptibles, no vol dir que sigui natural ni gratuïta, o que no requereixi actituds i accions adequades per part dels actors polítics, socials i econòmics.”