En el criteri publicat aquest dimecres al Butlletí del Consell General, el Govern assegura que comparteix els principis de l’exposició de motiu, a més de la “conveniència de continuar avançant cap a l’excel·lència en totes les institucions públiques i en la confiança que aquestes institucions han de merèixer per part de la societat andorrana”. Tot i així, assenyala que molts d’aquests principis i propòsits ja es recullen i són aplicables amb la normativa administrativa d’àmbit general vigent al país.
En aquest sentit, s’explica que la iniciativa legislativa presenta “un objecte i unes finalitats que, considerades en la seva globalitat, mereixen una valoració positiva”. Concretament, es destaca la definició de principis comuns de governança, la previsió d’un procés de tria de les candidatures basat en el mèrit i la capacitat, l’establiment de contractes-programa, l’avaluació periòdica dels objectius prefixats i el reforç de les obligacions de transparència i de prevenció dels conflictes d’interès.
Amb tot, es posa en relleu el fet que les societats públiques i les entitats parapúbliques presenten naturaleses jurídiques, dimensions, missions i règims sectorials diversos, una diversitat que no es considera, de per si, “una disfunció”. Per tant, l’establiment de criteris transversals hauria de conjugar-se amb la preservació de l’autonomia funcional, la capacitat de decisió dels òrgans de govern i l’agilitat de la gestió. Per això s’explica que la proposta inclou determinades previsions que caldria ponderar i, si escau, esmenar durant la tramitació parlamentària per poder-ne assegurar una “aplicació proporcionada i jurídicament coherent de la futura norma”.
PUNTUALITZACIONS
D’entrada i pel que fa a l’àmbit d’aplicació, es considera que caldria una delimitació més precisa per evitar incerteses interpretatives i per tant, es creu necessari valorar l’articulació i/o vinculació de les disposicions amb les pròpies lleis de creació i regulació de les diverses entitats, especialment quan aquestes ja disposen de garanties particulars d’independència o de funcionament. Alhora, s’assenyala que el fet que els preceptes de la proposició només afectin les entitats públiques vinculades a l’Administració, pot generar “un greuge comparatiu” en els processos de tria dels màxims responsables de les entitats vinculades a tota l’Administració pública.
Sí que es veu millor el fet d’incloure experts independents en la selecció dels responsables, però s’expressen dubtes sobre “el minuciós grau de detall i uniformitat” que es proposa. Alhora, el nivell de concreció que es requereix durant les fases del procés de selecció, es considera que corre el risc de suplantar les mateixes directius polítiques que correspon definir a l’òrgan de govern del qual depèn la persona escollida. “El legislador no pot oblidar que el paper d’aquest perfil de llocs de treball queda subjugat a l’execució [...] de les directrius predefinides per l’òrgan polític del qual depenen i no a la inversa”, s’afirma
Així, s’apunta la importància de preservar la competències i l’autonomia dels consells d’administració de les societat públiques per definir i aprovar l’estratègia o el nomenament o cessament dels màxims responsables executius.
Una altra de les crítiques es fa a la memòria econòmica, que no detalla per exemple quant costaria el desplegament del registre d’experts independents o l’aplicació dels nous mecanismes de selecció, seguiment, publicitat i avaluació.
Una altra de les crítiques es fa a la memòria econòmica, que no detalla per exemple quant costaria el desplegament del registre d’experts independents o l’aplicació dels nous mecanismes de selecció, seguiment, publicitat i avaluació.
Quant a la previsió de mandats de cinc anys, d’entrada no es veu malament, però es proposa examinar la seva compatibilitat amb els diferents règims de nomenament i amb la necessitat de garantir l’estabilitat directiva, supervisió efectiva i capacitat d’adaptació a les circumstàncies de cada sector. Sense aquest anàlisi, s’afirma, “la norma que es proposa corre el perill de perdre la finalitat i els objectius que pretén assolir”.
Finalment, es proposa una reflexió específica per la disposició transitòria que preveu el manteniment temporal del règim vigent i el cessament dels responsables executius en exercici un cop transcorreguts dos anys. Així, es creu que cal ponderar els efectes d’aquesta previsió sobre la continuïtat dels serveis, la seguretat jurídica i les situacions jurídiques preexistents, així com la seva adequació a les particularitats de cada entitat. Tot això fent-ho compatible amb un canvi progressiu del model que eviti un trencament brusc a totes les entitats subjectes a la futura llei en un sol any concret.