Pel que fa a la recepta electrònica, la consellera general socialdemòcrata Laia Moliné demana a l’executiu pel calendari de la implantació efectiva d’aquest tràmit. Moliné recorda que, el desembre del 2024, Govern “va informar parlamentàriament que la recepta electrònica havia d’estar operativa durant el primer semestre del 2025”. Per la seva part, la parlamentària de Concòrdia Maria Àngel Aché requereix “una valoració sobre l’ús social i quotidià del català en el context actual del país”. Aché subratlla, en aquest cas, que la Llei de la llengua pròpia i oficial va ser aprovada “amb l’objectiu de reforçar l’ús efectiu del català en la vida quotidiana i l’atenció a la ciutadania”.
Cerni Escalé, líder de l’oposició i conseller general de Concòrdia, pregunta a Govern per quina planificació demogràfica es planteja davant la proliferació assegurada de superfícies comercials. “És previsible”, assenyala Escalé, “que obrin les portes nous grans establiments comercials al país en els divuit mesos vinents i de forma consecutiva. Aquests ja han estat autoritzats i avancen ràpidament les obres dels mateixos. Requeriran, en el moment de la seva obertura, nova força de treball amb la qual actualment Andorra no compta”. Per tant, Concòrdia vol saber com es pensa “fer compatible” la moderació del creixement poblacional, la disponibilitat de quota d’immigració suficient per cobrir la demanda de treballadors dels establiments actuals i les necessitats de personal de les noves superfícies autoritzades.
Des d’Andorra Endavant, la consellera general Carine Montaner demana aclarir si Govern té previst revisar o modificar els criteris d’adjudicació dels habitatges a preu assequible amb l’objectiu d’incrementar la puntuació atorgada a les persones de nacionalitat andorrana i amb extensió cap als residents de llarga durada. La parlamentària considera que el dret a l’habitatge “forma part de la cohesió i estabilitat nacional” i apunta que “moltes famílies andorranes manifesten dificultats reals per accedir a un habitatge al seu propi país”. “La política d’habitatge públic i de lloguer a preu assequible”, afegeix, “constitueix una eina fonamental per garantir l’accés a un habitatge digne, especialment en el context actual de tensió immobiliària”.
Una altra pregunta oral plantejada per Concòrdia –per la consellera general Núria Segués– és la relativa a la política sanitària. En aquest sentit, Segués demana conèixer quines mesures concretes està adoptant Govern –més enllà del marc del Pacte Nacional de Salut– per millorar els indicadors d’accés, qualitat assistencial i sostenibilitat econòmica del sistema sanitari. El partit recorda que “en els darrers mesos es continuen constatant diverses tensions en l’accés als serveis sanitaris i en l’organització del sistema”. Tensions que generen “preocupació tant entre el personal professional com entre les persones usuàries”. Així, es considera urgent fer un “seguiment efectiu de les polítiques sanitàries”.
En matèria sanitària, també ha presentat preguntes la consellera general d’Andorra Endavant Noemí Amador. Dues qüestions: una sobre la cobertura –i les garanties del procés– de dues places de coordinació d’infermeria de salut mental i una altra sobre el funcionament de l’Oficina de Transformació del SAAS (objectius, missió, cost anual…). Finalment, Pere Baró, conseller general socialdemòcrata, ha formulat una demanda sobre “les mesures concretes s’estan aplicant per fer front a totes les mancances [en l’àmbit del treball] que es plasmen en l’últim informe de la Carta Social Europea del Comitè Europeu de Drets Humans”. Baró parla de situacions de “precarietat social i laboral” i reitera les millores exigides per la seva formació.