En certa manera, el grup parlamentari recupera un text de la setena legislatura (2015-2019) i l’ha retocat per tornar-lo a rellançar, tot aprofitant “la finestra d’oportunitat” que suposa que Demòcrates no controla tres de les set corporacions parroquials. La proposició, que té “una voluntat de mobilitzar” i que, esperant que superi l’admissió a tràmit, està totalment oberta a possibles canvis via esmena, també a partir del que puguin plantejar els comuns, ha estat presentada pels consellers Judith Casal i Pere Baró. El PS té la voluntat de dona més força a la regulació dels comuns passant el reglament actual a rang de llei. Això sí, donant un marge ampli de maniobra a les institucions parroquials perquè puguin actuar en funció de les seves especificitats. El que està clar és que es vol dotar de més poder les minories i es pretén facilitar, en general, una major participació ciutadana.
Respecte el text presentat fa uns anys, per exemple, “hem abandonat la idea de suprimir el segon cònsol” i tampoc es fa cap referència a una possible modificació del règim electoral. S’entén que no barrejant coses i tenint en compte que Demòcrates en cap cas és partidari que els residents, ni que siguin de llarga durada, no puguin participar del procés electoral ni tan sols en l’àmbit comunal, també es pot facilitar l’aprovació del text. La proposta “regula exclusivament el funcionament dels comuns”, inclosa, això sí, la reunió de cònsols. Fonamentalment, es defineixen molt millor tot un seguit de conceptes i procediments comunals.
Baró i Casal reconeixen que el fet que el PS estigui present en dues majories comunals “és una finestra d’oportunitat” i que ara la cançó que els socialdemòcrates volen més pes perquè sempre estan a l’oposició “no serà un pretexte vàlid. Per posició política continuem defensant el dret de les minories”
O sia, és posa negre sobre blanc què és consell de comú i què pot fer, o secretari general, o reunió de cònsols, es regulen les peticions i la tramitació que han de seguir les demandes de les minories i com s’hi ha de donar resposta o, fins i tot, es planteja que el comú destini una partida econòmica, que el text actual deixa llavors a criteri de cada corporació, per als grups polítics que estiguin representats al consell comunal. També es defineixen canals de participació i interacció amb la ciutadania. “En definitiva, millorar el reglament i fer-lo llei”.
Els dos parlamentaris del PS han reconegut que després de l’empenta que va suposar l’actuació d’Amb Seny, els representants de la minoria comunal a la Massana, i la seva queixa relacionada amb la nul·la informació que al seu dia van rebre en relació al tema de les quotes urbanístiques, i el posterior informe que va fer el Raonador del Ciutadà, això els va empènyer a tornar a posar la qüestió de la regulació del funcionament dels comuns damunt de la taula. L’aportació del Raonador va ser decisiva per recuperar el text.
Baró i Casal han reconegut que ara per ara, més enllà d’algunes consultes molt tècniques concretes, no han tractat la qüestió amb els comuns. Però que sí que ho faran una vegada estigui registrada la proposició de llei. I, sobretot, si passa l’admissió a tràmit tot plegat representarà “el tret de sortida per poder modificar” el text inicial plantejat i “incorporar” els suggeriments que escaigui via esmena. “Impulsem la qüestió a partir de la proposició de llei, però no estem tancats a res de res”, ha deixat clar la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata.
Judith Casal ha admès també que una de les motivacions per posar de nou sobre la taula la necessitat de regular per llei el funcionament dels comuns i reforçar el paper de les minories és el fet que, d’una manera o altra, el PS està present en dues de les majories comunals. Fa mitja dotzena llarga d’anys, Demòcrates qüestionava el plantejament socialdemòcrata perquè el PS solia estar sempre a l’oposició comunal. “Aquest pretext ara ja no serà vàlid. Per posició política continuem defensant el dret de les minories”, ha reblat clarament la consellera comunal.