La iniciativa parlamentària posa el focus en l’augment del cost de l’energia, amb especial atenció al gasoil de calefacció, una despesa que representa una càrrega cada vegada més important per a les economies domèstiques. En aquest sentit, Baró considera que les particularitats climàtiques d’un país de muntanya com Andorra fan que disposar d’una temperatura adequada a casa durant l’hivern sigui una necessitat bàsica vinculada a la salut, el benestar i unes condicions de vida dignes.
“No podem permetre que escalfar casa nostra es converteixi en un luxe. Cap família hauria d’haver de triar entre assumir les despeses bàsiques del dia a dia o mantenir una temperatura adequada al seu habitatge durant l’hivern”, ha manifestat el conseller socialdemòcrata, que reclama una resposta de l’Administració per protegir especialment les famílies amb menys recursos econòmics, les persones grans i les llars en situació de vulnerabilitat social.
La pregunta formulada al Govern també fa referència als resultats de l’Enquesta del Consum Energètic dels Edificis Residencials (ECEER) 2026, elaborada per Andorra Recerca + Innovació (AR+I), que identifica situacions de vulnerabilitat energètica entre les llars del Principat. Segons Baró, aquesta informació ha de permetre orientar les polítiques públiques i impulsar actuacions adaptades a les necessitats reals de la població. “No n’hi ha prou amb disposar de dades i identificar les situacions de vulnerabilitat. Cal que aquestes es tradueixin en mesures concretes i en polítiques públiques que arribin a les persones que més ho necessiten”, ha remarcat el parlamentari.
Amb aquesta iniciativa, el grup parlamentari Socialdemòcrata pretén que el Govern detalli quina estratègia té prevista per afrontar la vulnerabilitat energètica i de quina manera pensa garantir que les famílies puguin mantenir unes condicions adequades de confort tèrmic als seus habitatges durant els mesos més freds. La formació insisteix que la protecció del poder adquisitiu i la lluita contra les desigualtats han de ser prioritats de l’acció pública, especialment en un context d’encariment de les despeses bàsiques.