La llei –segon ha explicat la consellera general Susanna Vela– neix d’una ponència aprovada durant l’últim congrés del PS. I parteix, alhora, d’un marc internacional: l’Agenda 2030. Vela, a més, ha recordat que en aquest sentit –la defensa de les generacions futures– Andorra ha anat assumint compromisos en matèria de canvi climàtic i de drets humans (Acord de París del 2015, Declaració de Reykjavík del 2023…). “Mentrestant, el Consell General ha anat generant normativa interna”, ha apuntat Vela, que ha recuperat la primera referència legislativa al desenvolupament sostenible, que data del 1983.
Després, la Constitució va apuntalar aquest propòsit: protegir els recursos naturals i el patrimoni cultural. En aquest sentit, Moliné ha subratllat que “la llei introdueix el terme de justícia intergeneracional”. La responsabilitat del present pel futur. “Una part important dels joves té dificultat per emancipar-se, per disposar d’estabilitat laboral, per dur a terme, en definitiva, un projecte de vida”. Per tant: “Cal pensar les polítiques públiques amb mirada de futur perquè si no ho fem així acabem generant frustració i desarrelament”. Amb la llei, aquest compromís es trasllada a “un març de governança”. La llei –segons Moliné– apel·la a totes les institucions: Consell General, Govern, comuns i organismes que en depenguin. “Tots han de garantir el benestar social, econòmic i ecològic de les generacions futures”.
Segons la consellera general, cal valorar l’impacte de les decisions que es prenen en un ventall ampli de camps d’acció: habitatge (“de manera molt clara”), territori, serveis públics, salut, igualtat… El grup parlamentari fa èmfasi en el càlcul: “No s’han de prendre decisions a curt termini perquè els efectes recauen sobre la joventut i el seu futur”. La precaució, doncs, és un “principi molt clar” de la norma proposada. També ho és la “no regressió”. “La llei obliga a avaluar l’impacte de les polítiques públiques. Saber si són sostenibles, si milloren les oportunitats de futur a Andorra. No n’hi ha prou amb anunciar grans polítiques per a joves”, ha afegit Moliné: “Sense estabilitat no hi ha emancipació ni projecte vital. El futur no ha de quedar hipotecat per les decisions del present”.
Pel que fa a la figura de control de l’impacte de les polítiques públiques, el parlamentari Pere Baró ha detallat que el seu deure principal serà “promoure el desenvolupament sostenible” i “vetllar per les generacions futures”. Una figura “independent” –però adscrita al Consell General– que serà seleccionada sota “els criteris d’integritat, formació acadèmica i mèrits”. Serà la cambra qui nomeni la persona que s’encarregarà de tirar endavant tota aquesta tasca. La validació del perfil la duran a terme de les comissions legislatives de Joventut i Medi Ambient. El mandat d’acció serà de cinc anys amb possibilitat de renovar un segon període. “El Consell General facilitarà els recursos necessaris per al desenvolupament d’aquesta figura, que serà fiscalitzada pel Tribunal de Comptes”, ha especificat Baró. Tindrà, a més, “autonomia organitzativa” i podrà designar lliurement el personal col·laborador. També disposarà d’un comitè assessor –no remunerat– format per sis persones expertes en salut publica, infància, medi ambient, igualtat, etc.