La reunió dels presidents de grup parlamentari ha estat, aparentment, molt de tràmit. S’han assignat les comissions que hauran d’analitzar els darrers projectes de llei entrats a tràmit, s’ha repassat el calendari de presentació d’esmenes dels textos que s’estan tramitant i s’ha donat compte, per exemple, que el conseller no adscrit Víctor Pintos s’ha donat de baixa de la comissió legislativa de Política Exterior. També s’ha exposat com anirà la sessió d’aquest dijous, en què es debat la llei òmnibus.
Justament, aquesta sessió, que es preveu maratoniana, s’iniciarà a les 9 del matí. De fet, a partir del 24 d’abril totes les sessions tindran inici matinal. En lloc de tenir l’hora de començament a les 4 de la tarda passaran a tenir-la a 2/4 de 10 del matí. La subsíndica ha explicat que “feia temps que estàvem pensant en els horaris de les sessions del Consell, principalment pel tema de la conciliació familiar”. I aquest és una de les qüestions que ha empès a passar les sessions a l’hora matinal.
L’esmena de la discòrdia pretenia incorporar una referència a l’acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu i un procediment específic per a les ordres, congregacions religioses i altres institucions i entitats eclesiàstiques de l’Església Catòlica
Però també s’ha tingut en compte el fet que “els serveis de la casa, a partir de l’estiu, a la tarda ja no estan aquí. Ja no treballen. Marxen. I si es necessita alguna cosa seria més complicat. Això ha fet que tots els grups parlamentaris, tots els presidents, hagin acordat que a tots els estava millor començar al matí i canviar l’horari de les sessions de consell”. Per tant, a partir del 24 d’abril, de manera regular, l’hora d’inici de les sessions serà a 2/4 de 10 del matí.
L’altre canvi que ha exposat la subsíndica és que a partir d’ara els informes de les comissions legislatives inclouran el sentit del vot dels grups parlamentaris i el conseller no adscrit a cadascuna de les esmenes. Segons Codina, “això donarà una major transparència al treball parlamentari, deixant constància de quin ha estat el posicionament dels grups en comissió”. La subsíndica ha exposat el fet, però no el motiu. I el motiu, segons que ha pogut saber l’Altaveu, té a veure amb el bisbat i el Copríncep episcopal.
En efecte, en el marc de la discussió de la llei qualificada del registre d’entitats religioses, hi va haver una esmena promoguda per Demòcrates que no va obtenir el suport unànime de tots els grups. Sí, es va aprovar. Però no pas per unanimitat. L’esmena en qüestió, que perseguia modificar l’article 11 del projecte de llei, pretenia incorporar una referència a l’acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu i un procediment específic per a les ordres, congregacions religioses i altres institucions i entitats eclesiàstiques de l’Església Catòlica.
L’esmena en qüestió va tirar endavant. Però amb l’abstenció d’un grup. No hi havia unanimitat. Des dels serveis del Copríncep es va demanar un informe sobre la comissió on es pogués comprovar el posicionament dels vots. No havia agradat a la Mitra que algun grup -en aquest cas el socialdemòcrata, que es va abstenir- no hagués donat suport a la seva demanda. La consulta feta des dels serveis del cap d’Estat episcopal van portar el Consell General a reflexionar com podia ser que una part del procés legislatiu no fos pública. Mai ningú s’havia plantejat aquesta circumstància.
En fi, que des de Sindicatura i els serveis jurídics del Consell va semblar “lògic que si és públic el text que es presenta, les esmenes (i qui les presenta) i el text final, també ho siguin els vots de les esmenes”, segons les fonts parlamentàries consultades. Els consellers tenen l’acta i allà surt qui vota les esmenes. Però a l’informe públic solament surt la forma de votació (unanimitat o majoria). Però no qui vota què. En fi, que aquest dimarts s’ha tractat la qüestió i amb la benedicció episcopal els presidents de grup parlamentari han decidit en conseqüència: els informes de les comissions inclouran el sentit del vot de cada grup en relació amb les esmenes.