Polítics catalans, bascos i gallecs demanen investigar al Congrés l’atac a la sobirania d’Andorra

ERC, Junts, PdeCat, la CUP, EH-Bildu i BNG sol·liciten que es creï una comissió parlamentària per aclarir l’actuació para-policial que hauria afectat el Principat en la denominada ‘Operació Catalunya’ per evitar que les relacions internacionals d’Espanya quedin malmeses

Una imatge del Congrés dels Diputats espanyol. CONGRESO

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) juntament amb diputats de les formacions catalanes (Junts, PdeCat, CUP), basques (EH-Bildu) i gallegues (BNG) presents al Congrés dels Diputats han promogut aquest divendres una sol·licitud per tal que es creï una comissió d’investigació per aclarir l’atac a la sobirania andorrana en el marc de la denominada ‘Operació Catalunya’ que hauria acabat fent saltar pels aires Banca Privada d’Andorra (BPA). La petició ‘supliria’ a Espanya la voluntat del Govern d’Andorra de defensar la pròpia sobirania del país.

Els promotors de la demanda fan un llarg exposat per deixar clar que de les pròpies comissions d’investigació que ja s’han fet en l’àmbit parlamentari espanyol ha quedat clar que va existir una estructura política a l’entorn del govern presidit per Mariano Rajoy i del Partit Popular que, amb el suport de comandaments policials, hauria comès diferents irregularitats encaminades a encobrir les anomalies comeses pels populars i, alhora, dirigides també a frenar l’auge de l’independentisme català.

“Un subjecte de dret internacional com és l’Estat espanyol, membre de la Unió Europea i que oficialment és una democràcia plena no es pot permetre, de cap manera, sospites d'irregularitats com les exposades i que, presumptament, haurien superat fins i tot el marc jurisdiccional estatal a fi d’acovardir i coaccionar autoritats d'un país sobirà aliè”

Si a això s’hi suma, diuen els parlamentaris que subscriuen la demanda de creació de la comissió d’investigació, el fet que la Justícia andorrana ha admès a tràmit la querella contra Rajoy, Cristóbal Montoro, Jorge Fernández Díaz i altres, que coincideixen en gran mesura amb aquells actors que van promoure tot l’entramat anòmal i para-policial, hi hauria elements suficients per mirar d’aclarir què caram va passar a Andorra per evitar que Espanya pugui donar una mala imatge internacional.

Segons els peticionaris, “tenint en compte els indicis, documents i proves testificals, queda acreditat que responsables del Partit Popular i membres del govern de l’Estat van usar de manera recurrent mitjans públics al marge de la legalitat per a interessos espuris. A més, en aquest cas concret, presumptament aquest ús hauria superat fins i tot les fronteres de l’Estat, posant en dubte la credibilitat i siguin quins siguin els principis de col·laboració presents i futur de les institucions espanyoles envers els estaments internacionals”.

I encara hi afegeixen, per ser més contundents, que “un subjecte de dret internacional com és l'Estat espanyol, membre de la Unió Europea i que oficialment és una democràcia plena no es pot permetre, de cap manera, sospites d'irregularitats com les exposades i que, presumptament, haurien superat fins i tot el marc jurisdiccional estatal a fi d’acovardir i coaccionar autoritats d'un país sobirà aliè”. Per això es reclama la creació de la comissió d’investigació.

OBJECTE I FINALITATS

Aquesta comissió, que hauria d’acabar els seus treballs abans no finalitzi aquest 2022, hauria d’investigar “la possible intromissió a la sobirania del Principat d'Andorra per part dels responsables polítics investigats per la justícia andorrana, en particular l'expresident del Govern Mariano Rajoy, l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, l’exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, l’exsecretari d’Estat per a la seguretat Francisco Martínez i l’exdirector general de la policia Ignacio Cosidó”. Però hi ha més coses.

Caldria també “investigar la possible existència de qualsevol trama para-policial al marge de la legislació i el control democràtic al si de les institucions de l’Estat. Així com les vinculacions de la mateixa amb possibles entramats privats o lobbys de pressió”. “Investigar la possible existència d'enllaços entre les trames para-policial i política amb el FinCEN o altres organismes internacionals que van poder propiciar les intervencions d'entitats bancàries”. Altres qüestions que es voldrien saber són amb quines armes i dispositius van comptar, al marge de la llei els estaments policials, per dur a terme les maniobres aparentment il·lícites.

També “analitzar les actuacions del ministeri d’Interior en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen els cossos i comandaments policials a l’anomenada ‘Operació Catalunya’”. I a partir d’aquí “proposar les mesures oportunes de prevenció i control parlamentari dels Serveis Secrets espanyols, del ministeri de l’Interior per tal d’impossibilitar la creació futura de trames irregulars o de qualsevol estructura policial paral·lela al marge de la legislació vigent” i “aclarir el coneixement de les trames irregulars per part de la resta dels membres dels governs del moment fins a l’actual”.