Certament, en unes setmanes s’intensificaran els contactes i no es descarta del tot que hi hagi partits parroquials que acabin entrant en plataformes d’abast estatal però sempre marcant línies vermelles molt clares i mantenint-se amb les seves pròpies denominacions. I sense acabar de solidificar res fins que no es vegin els resultats d’unes eleccions que hores d’ara sembla que haurien de ser entre març i abril de l’any que ve. Fins i tot en formacions també locals però molt més associades a DA com Acció Comunal d’Ordino (ACO) o Units per al Progrés (UP) d’Encamp no han tancat files del tot amb els demòcrates per molt que es doni per fet.
Però caldrà llimar algunes diferències. Per exemple, a Encamp, en el nucli dur d’UP no s’ha posat gens bé que des de les fils taronges es parteixi de la base que l’actual ministre de Turisme i Comerç serà el candidat a cònsol agafant el relleu de Laura Mas. O que ja se situï l’actual cap de gabinet del cap de Govern, Jordi Puy, com a plausible cap de llista territorial. És a dir, que es doni per fet que demòcrates talla el bacallà sí o sí, causa més malestar que beneficis. I més encara quan Demòcrates ni tan sols té hores d’ara clar qui encapçalarà el projecte en les properes eleccions generals.
DESGAST
I és aquí quan les formacions parroquials volen incidir. Hi ha massa desgast i certa desafecció. I es considera que des de les parròquies hi està havent la renovació que potser no hi ha, entenen, en la política estatal. Un cas és el d’Unió Laurediana (UL), que després de renovar l’executiva ha agafat certa embranzida. Ladislau Baró, en la seva anàlisi de possibilitats per encapçalar DA i aspirar a la prefectura de Govern, també hauria sondejat UL per enfilar-la al seu carro. No hi ha un ‘no’ definitiu. Però com el cas de Ciutadans Compromesos, no es veu res clar.
El que sí que es veu evident és que defensant la parròquia es pot acabar fent país i que potser val més acudir a les eleccions amb la marca parroquial i una vegada es vegi la composició de l’arc parlamentari negociar en conseqüència
En canvi, el que sí que es veu evident és que defensant la parròquia es pot acabar fent país i que potser val més acudir a les eleccions amb la marca parroquial i una vegada es vegi la composició de l’arc parlamentari negociar en conseqüència. L’únic que pot passar, és que si finalment es configura una plataforma amb marca blanca, formacions parroquials com les dues esmentades puguin establir-hi a l’avança una col·laboració, que anunciarien, i deixant clares les línies vermelles, que seran tant o més profundes a posteriori. Perquè per exemple a Ciutadans Compromesos, socis de l’actual Govern de majoria demòcrata, no hi ha ni de bon tros plena satisfacció amb el lideratge i les directrius marcades per DA.
D’entrada, perquè els acaba engolint. I això és el que no es vol. Ni ho vol Unió Lauredina ni ho vol, per exemple, Agrupament Encampadà. Aquest darrer exemple, però, no s’ajusta als altres dos perquè, en teoria, no entra en l’òrbita demòcrata. Ben al contrari. Agrupament Encampadà és un adversari clar d’UP a Encamp i, per tant, de Demòcrates. Agrupament ha estat sondejat tímidament per Andorra Endavant, que assegura tenir estructura a Encamp igual com a quatre parròquies més (Andorra la Vella, Escaldes, la Massana i Sant Julià), i també per Concòrdia.
Per ara, la formació que s’ha reactivat els darrers mesos després de quedar fora de qualsevol representació institucional, prefereix mantenir-se independent i mirar d’incorporar perfils, per exemple procedents de l’entorn liberal i no tancar-se amb ningú, encara que sembla evident que la formació parroquial pretén un canvi de rumb i aquest no passaria justament per participar en cap iniciativa de la qual també formi part Demòcrates. Hores d’ara, Andorra la Vella, Escaldes o Canillo semblen quedar fora de moviments amb clau estrictament parroquial.
Comentaris (3)