Després que es fes pública la decisió del Coreper, l’organisme europeu que agrupa els 27 estats membres a nivell tècnic, d’aprovar l’acord d’associació entre la UE i Andorra i San Marino, i que es prevegi l’aprovació del text per part del Consell Europeu demà mateix, les reaccions no s’han fet esperar i han estat diverses. Mentre uns expressaven la seva satisfacció i “fins a cert punt emoció”, d’altres incrementaven les reticències. Ara bé, des de les formacions que configuren l’oposició, o com a mínim, queden fora del grup de la majoria, coincideixen en què el referèndum s’ha de convocar enguany i celebrar-lo abans de les properes eleccions generals.
Així, des del Partit Socialdemòcrata, la presidenta del grup parlamentari, Susanna Vela, demana separar les dues conteses tant com sigui possible, i que “sobretot no coincideixi amb les eleccions generals”, com ha apuntat que pot passar el cap de Govern, Xavier Espot, en anunciar el desbloqueig de l’acord en el sí del Coreper. Segons Vela, a la tardor s’hauria d’estar en disposició de convocar la consulta, doncs entén que la signatura es podrà fer al setembre i el Parlament Europeu s’ho voldrà “treure del damunt”, a més que ja té un informe favorable aprovat. Per tant, es va mostrar “optimista” de que es pugui fer enguany, abans de la probable dissolució del parlament cap a finals de gener, malgrat l’estretor del calendari. De fet, considera que la legislatura s’hauria de tancar amb el referèndum fet.
Sense tenir representació al Consell General, però sent part del pacte d’Estat per a l’acord d’associació, Progressistes SDP també creu factible poder celebrar el referèndum aquest 2026. En aquest sentit, l’ex cap de Govern i representant de la formació progressista, Jaume Bartumeu, ha assenyalat que “no hi ha polèmica” al tomb de l’acord en el Parlament Europeu, i per tant aquest tràmit es podria fer relativament ràpid. Així, “no veig perquè no” es pot fer la consulta enguany, encara que a ell li és indiferent que sigui abans o després de les eleccions. L’acord amb la UE és una “qüestió d’Estat” i “quan abans millor cal deixar clar que Andorra no tanca la porta a Europa”, ha manifestat després d’assegurar que la formació valora positivament que per fi s’hagi desbloquejat la situació de l’acord al Coreper i lamentar que hagi estat aturat cinc mesos per una qüestió que res tenia a veure amb Andorra.
Tornant dins l’arc parlamentari, els opositors de l’acord d’associació és sabut que volen la celebració del referèndum tan aviat com sigui possible, i de fet ja voldrien que s’hagués fet. Andorra Endavant ha reiterat en múltiples vegades que cal convocar la consulta “ja”, i que cal que la ciutadania es posicioni abans que les institucions europees, perquè si el resultat fos negatiu es quedaria malament davant d’Europa, a qui s’hauria fet perdre el temps.
Concòrdia interpreta que el posicionament públic per part de les institucions europees abans del referèndum podria ser una forma de "xantatge implícit" a la ciutadania
De manera similar es posiciona Concòrdia, que considera que fer el referèndum després que els 27 hagin signat i el Parlament Europeu l’hagi ratificat és un “xantatge implícit” a la ciutadania. Seria una “mala opció política”, convocar després la consulta, ha valorat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, que exigeix que es faci abans de donar la conformitat al text per part del país amb la signatura. Entén que consultar la ciutadania abans de signar l’acord és “un acte de responsabilitat” i “de sentit democràtic”. Amb tot, i veient que el desbloqueig ha arribat a mitjans juliol, entén que el referèndum no podria ser fins al setembre, doncs tampoc es vol que la campanya agafi part de la població de vacances.
Per altra banda, tant des de Demòcrates com de Ciutadans Compromesos i Acció s’ha expressat la satisfacció per la notícia del desbloqueig de la situació de l’acord, que implica “un pas més que s’ha de fer per arribar a l’aprovació definitiva”, ha recordat el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que ha assenyalat que es tracta d’un procés “complicat que s’allarga”, no per l’especificitat d’aquest acord, sinó per tots els tractats internacionals. Des d’Acció, el seu president, Marc Magallón, ha manifestat que es tenien “molt bones notícies avui”. Així ha expressat la satisfacció del grup pel fet que s’hagi desencallat el procés d’aprovació de l’acord i que pugui avançar cap a la signatura.
ELS PROPERS PASSOS
En una infografia, el Govern explica que ara cal que el Consell de ministres dels estats membres de la UE aprovi l’acord per tal que el Consell de la UE determini finalment la naturalesa del tractat, n’aprovi el text i adopti la decisió de signatura.
En haver-se declarat de naturalesa mixta, caldrà que l’acord el signin els 27 estats, un acte que manifesta el seu compromís de sotmetre’l als processos de ratificació interns. Llavors el signaran Andorra, San Marino i la Comissió Europea, estabilitzant definitivament el text.
Amb aquest pas fet, l’acord s’envia per a la seva ratificació per part del Parlament Europeu, amb la qual s’engegarà el procés intern de ratificació, que comporta la prèvia aprovació del text per part de la ciutadania en referèndum. Després arribarà la ratificació, si escau, per part del Consell General. Mentre, els parlaments nacionals dels 27 membres de la UE, i algun de regional, també procediran a la ratificació.
Comentaris