Pioppo és, com a mínim, proper a l’Opus Dei i va aterrar a Andorra i a Espanya, que durant temps va mantenir aturada l’acceptació de la documentació burocràtica necessària per ser designat, procedent de la nunciatura a Indonèsia. És del 1960 i no seria ni de bon tros l’únic candidat a succeir Parolin, a qui ara el Papa ja estaria en una fase de canviar. Tot i que de l’ala moderada-conservadora, el cardenal que va disputar el tron de Pere a Robert Prevost fins al darrer moment havia acceptat trobar un encaix per a Andorra entre el Coprincipat, l’Església i la interrupció de l’embaràs en determinades circumstàncies. És clar que les instruccions de Francesc eren més tolerants, aparentment, que les de Lleó XIV.
Ara caldrà veure com avançat tot en una recta final de legislatura en què el Govern demòcrata pensava poder donar llum verd al fet de deixar fora de la penalització, com a mínim, la dona. I a poder ser també, els metges. Però ara caldrà veure com avança aquest dossier. I segurament serà el mateix Pioppo l’encarregat d’informar els dirigents polítics andorrans. L’arquebisbe no és l’únic candidat a succeir Parolin. El que sí que sembla clar és que Prevost triarà un italià, per allò dels equilibris curials. Pioppo viatja aquest dilluns mateix cap al Principat.
Mantindrà diverses reunions amb representants institucionals andorrans. Reunions oficiosos. D’aquelles que sembla que no hagin existit. D’aquelles que no volen dir gran cosa però que són crucials. L’arquebisbe, que va ser l’home de confiança del cardenal Angelo Sodano quan aquest va ser secretari d’Estat vaticà amb Joan Pau II, arriba a Andorra acompanyat dels dos consellers diplomàtics de la nunciatura i d’un assistent. Tots quatre participaran de tots els actes que se celebrin aquest dimarts en el marc del Dia de Meritxell.
Pioppo, juntament amb Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell, hauria de concelebrar i copresidir, per tant, la missa major de Meritxell. En principi el nunci no ha de fer manifestacions públiques més enllà del que pugui dir durant l’homilia o la celebració eucarística. En privat, durant les reunions que celebri, sí que haurà anat llançant missatges. I es preveu que siguin missatges clars i rotunds. I d’ells dependrà que la despenalització de l’avortament avanci o no.