El nomenament de Calvó també empipa Andorra Endavant: “porta el segell DA”

La líder de la formació, Carine Montaner, lamenta que decisions d’aquesta mena són “un missatge desmotivador” cap al personal que fa anys que treballa a FEDA i, fins i tot, pot “perjudicar” la companyia

Montaner, durant una intervenció al ple del Consell General. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

El nomenament de Sílvia Calvó com a nova directora de FEDA no ha caigut gens bé en el si de l’oposició. Si Concòrdia i PS ja van expressar poca estona després de l’anunci el seu descontentament, aquest dimecres ha estat el torn d’Andorra Endavant. La seva líder, Carine Montaner, lamenta que Demòcrates aprofiti per “col·locar gent de confiança en càrrecs clau”. Aquestes pràctiques adverteix, acaben “erosionant la meritocràcia” i que “perjudica tant l’equip humà com la institució”.

Per a Montaner, el nomenament “estava cantat”. En aquest sentit, recorda que “estem a l’últim any de mandat i, com passa sovint a la bancada majoritària de Demòcrates, col·loca la seva gent de confiança en càrrecs clau”. Es tracta, remarca, “d’un patró conegut amb segell DA”.

FEDA tanca una etapa: Albert Moles marxa a finals de març i el rellevarà Sílvia Calvó

La líder d’AE té clar, però, que no s’ha incomplert cap llei.Es tracta d’un càrrec de confiança i, per tant, el Govern té la capacitat de fer aquest tipus de nomenaments”, indica. Tot i això, alerta que “aquestes decisions discrecionals no només generen interrogants sobre la forma, sinó que també tenen un impacte directe en el funcionament intern de FEDA”. I és que, al seu entendre, “quan es designen càrrecs de direcció sense un procés obert i competitiu, es transmet un missatge desmotivador a les persones que fa anys que treballen a l’empresa, que en coneixen a fons el funcionament i que, pels seus coneixements i trajectòria, podrien aspirar legítimament al càrrec de director general”.

Per això, considera que “aquestes decisions acaben erosionant la meritocràcia, desincentiven el compromís del personal i poden generar frustració entre professionals altament qualificats”. En aquest sentit, alerta que “és una conseqüència habitual dels nomenaments discrecionals: es prioritza la confiança política per damunt del talent intern, i això, a la llarga, perjudica tant l’equip humà com la pròpia institució”.