L’executiva taronja estaria treballant amb altres formacions properes amb la idea de teixir una plataforma de centre-dreta que permeti superar fractures electorals i, alhora, que minimitzi el desgast demòcrata. Suposadament, més enllà de valoracions personals, Ladislau Baró estarà atén a veure quines són les formacions que finalment s’integren en el conglomerat per comprovar si se sent prou còmode o no. El ministre estaria en línia de defensar un projecte de centre amb vocació social. Però no es veuria amb prou força d’haver de liderar una proposta excessivament escorada a la dreta.
Si fos aixi, el propi president dels demòcrates, segons les fonts, seria partidari de buscar una altra alternativa. L’interrogant és saber qui podria ser. De fet, en alguns cercles, Ladislau Baró hauria deixat entreveure que vist el desgast sofert pels taronges i les ‘noves tendències’ un bon perfil seria una persona relativament jove, probablement dona, que no seria necessari que fos estrictament de DA i que tingués experiència en gestió.
Que complissin aquests paràmetres, no hi ha massa alternatives. Apareixen fonamentalment tres noms: les cònsols Laura Mas i Eva Sansa i la consellera general Maria Marticella. En principi, però, cap de les tres estaria predisposada per a tal repte. Les dues cònsols, això sí, estan a la recta final d’un segon mandat i, per tant, no podrien repetir en el càrrec. Marticella, secretària d’organització de DA, ja fa un temps que hauria mostrat la seva voluntat de fer un pas al costat després d’una llarga temporada sent pal de paller del grup parlamentari. El quart nom podria ser el de la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell. Ella mateixa hauria deixat caure la seva disponibilitat, però Xavier Espot li va deixar clar que no creia en el seu perfil i aquesta opció s’hauria paralitzat.
ELECCIONS
Per tant, i sense descartar altres noms a mode de cartutxos de darrera hora, es continua esperant el ‘sí’ de Ladis Baró. I davant la tardança de la seva decisió, no hi ha pressa per tal d’escollir una data electoral. Certament, la idea del cap de Govern era dissoldre just després que s’aprovés el pressupost per al 2027 i algun que altre text que es considera ineludible per als compromisos electorals com el referit a l’avortament.
Cal veure aquesta voluntat on portarà. Però les pròrrogues en relació amb la previsió pressupostària per al proper exercici sembla que impossibilitaran que els comptes per al 2027 estiguin vigents de de l’1 de gener com era la idea. Per tant, segurament el calendari es retardarà una mica més del previst tot i que el propi cap de l’executiu hauria situat els comicis entre el febrer i l’abril. Segons fonts de l’entorn parlamentari, una data que ara mateix sobresurt en el calendari, que no vol dir que acabi sent, és el 21 de març.
Això voldria dir, però, que el dia de la Constitució estaria en l’equador de la campanya electoral, una situació que no sol convèncer, perquè es miren de deixar al marge de pugnes electorals dates assenyalades. Ara mateix, però, les fonts demòcrates consultades admeten que el maldecap principal és bastir la plataforma de centredreta i situar-hi al capdavant el millor candidat possible.